Comença el procés per retirar les 166 plaques franquistes que encara queden a les façanes d'alguns edificis de Gràcia
ACN Barcelona.-El districte de Gràcia ha començat a enviar cartes als propietaris dels 166 edificis que encara conserven la placa que identificava els habitatges protegits construïts pel Ministerio de la Vivienda durant la dictadura franquista, per començar el seu procés de retirada. Si no hi ha una resposta contrària, l'Ajuntament es farà càrrec dels costos de treure-les i arranjar l'espai on estaven col·locades. Amb l'inici d'aquest procés, Gràcia se suma a la retirada que també s'està fent a Nou Barris, on s'han detectat 232 plaques franquistes que hi ha al districte. De fet, aquesta tasca s'anirà estenent de forma progressiva a la resta de la ciutat.
La Llei de Memòria Històrica, que va ser aprovada el 2007, obliga a les administracions públiques a prendre mesures per la retirada dels símbols d'exaltació de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. Per aquesta raó, el districte de Gràcia ha instat els propietaris a treure la placa, i els ha anunciat que, si en el termini d'un mes no han expressat l'opinió contrària, procedirà a retirar-la d'ofici, assumint el cost íntegre de la retirada i de l'arranjament de la façana si s'escau.Les comunitats de veïns que s'hi oposin, ho hauran de fer constar amb un escrit presentat en el Registre Municipal on consti l'acord de la comunitat. En cas de no rebre resposta, l'Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d'acord amb la Llei de Memòria Històrica.El districte barceloní s'ha mostrat contrari a les referències franquistes a l'espai públic per ser contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat i perquè representen una infracció moral envers la memòria de les víctimes del feixisme i d'aquelles persones que van patir la repressió de la dictadura a l'Estat entre 1936 i 1975.Actualment, a Barcelona no consta que existeixi cap escultura ni símbol franquista a l'espai públic. Amb tot, encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d'ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris.
