Comença el primer judici contra Saddam Hussein per l'assassinat de 143 xiïtes

Gairebé dos anys després de l'empresonament, Saddam Hussein comença a fer front a la justícia. Amb ell, comparteixen el banc dels acusats set jerarques més del seu règim, en el que vol ser un judici a 25 anys de dictadura baasista, marcada per la violació sistemàtica de la majoria dels drets humans. A Saddam i els seus lloctinents se'ls començarà jutjant per la massacre de 143 xiïtes el 1982. El procés, que ja ha començat, podria endarrerir-se si es concedeix la pròrroga de tres mesos que demanarà la defensa per acabar de preparar el procés.
Comença el primer judici contra Saddam Hussein per l'assassinat de 143 xiïtes
Bagdad

Comença el primer judici contra Saddam Hussein per l'assassinat de 143 xiïtes

Gairebé dos anys després de l'empresonament, Saddam Hussein comença a fer front a la justícia. Amb ell, comparteixen el banc dels acusats set jerarques més del seu règim, en el que vol ser un judici a 25 anys de dictadura baasista, marcada per la violació sistemàtica de la majoria dels drets humans. A Saddam i els seus lloctinents se'ls començarà jutjant per la massacre de 143 xiïtes el 1982. El procés, que ja ha començat, podria endarrerir-se si es concedeix la pròrroga de tres mesos que demanarà la defensa per acabar de preparar el procés.
Actualitzat
Bagdad està blindat per l'inici del judici a l'exdictador Saddam Hussein. Tota prevenció és poca davant un dels episodis de més transcendència en la crua postguerra iraquiana. Amb tot, dos projectils de morter han caigut al bell mig de la fortificada Zona Verda, el recinte que acull el tribunal i les ambaixades dels EUA i el Regne Unit. El judici ha aixecat força expectació tant dins les fronteres com fora, i també molta tensió sobretot entre els militants del Partit Baas de l'exrais, ara a la clandestinitat.

Estan cridats a "saludar" el seu líder amb atacs contra les tropes d'"ocupació" i, en conseqüència, les forces de seguretat tenen un paper més que important per garantir la calma. El Ministeri de l'Interior i l'exèrcit ja han desplegat dispositius especials per neutralitzar efervescències dels baasistes com les que aquesta nit ja s'han produït a Tikrit, la ciutat natal de Saddam.

En aquest ambient, Saddam Hussein s'ha assegut al banc dels acusats per respondre les preguntes en relació amb el delicte d'ordenar la matança de 143 xiïtes el 1982 com a represàlia per l'atemptat fallit contra l'antic president. Aquesta causa, una de les més lleus, donarà el tret de sortida a un procés que continuarà amb altres acusacions per delictes en què la cruesa és, per força, evident.

L'acusació més publicitada és la matança de kurds, en què molts veuen un genocidi, donada la quantitat de morts comptabilitzats, uns 180.000. El cas més conegut és el del poble de Halabja, on el 1988 van morir unes 5.000 persones, després de gasejar la localitat, arran d'una operació de la qual s'acusa un cosí de Saddam, anomenat precisament Alí "el Químic", avui també entre els acusats.

La tercera categoria d'acusacions fa referència a la violació de la llei internacional per la invasió de Kuwait el 1990, i els consegüents crims i abusos de poder a l'emirat ocupat. I tot plegat, amb el rerefons de nombrosos crims polítics i desaparicions d'opositors, molts dels quals s'han trobat en les 270 fosses comunes que fins ara han exhumat els equips d'especialistes internacionals.

Desenes d'advocats defensors

La defensa de l'exrais i de set dels seus lloctinents també inculpats no sembla una feina senzilla, però el principal acusat és "optimista". Ho ha dit el cap de l'equip d'advocats que defensa Saddam Hussein, Jalil al-Duleimi. Aquest nom prendrà a partir d'avui un important protagonisme perquè, a més de dirigir desenes de lletrats àrabs i estrangers que s'han presentat voluntaris a participar en la defensa, també demanarà al Tribunal, presidit pel jutge Kurd Mahammed Amine que estarà acompanya de quatre magistrats més, que s'ajorni tres mesos l'inici del procés. El motiu que al·lega és que no ha tingut prou temps per preparar la defensa i, en aquest sentit, ha criticat que amb prou feines s'hagi pogut reunir amb l'acusat.

Per esvair possibles dubtes per la sentència final, el primer ministre iraquià, Ibrahim Jaafari, ha assegurat que "tots els ciutadans són iguals davant la llei", i ha deixat clar que la justícia iraquiana té una "independència absoluta". Per donar més consistència a la neutralitat dels jutges, els Estats Units també s'han volgut desmarcar del procés. No hi incidiran però sí que el seguiran de prop.

I és que la posició de la Casa Blanca resulta complicada perquè si d'una banda el fet de portar Saddam Hussein davant un tribunal pot servir-li de recordatori sobre les raons de la invasió entre els nord-americans escèptics, d'una altra banda pot intensificar l'antiamericanisme entre els musulmans si ho veuen com una nova humiliació a un líder àrab.

NOTÍCIES RELACIONADES