Madrid

Comença el judici per les targetes "black" de Caja Madrid i Bankia

Rodrigo Rato, Miguel Blesa i 63 directius més seuen al banc dels acusats per haver-se gastat més de 12 milions d'euros en despeses personals de manera irregular

RedaccióActualitzat

L'exministre i exdirector gerent de l'FMI Rodrigo Rato i l'antic president de Caja Madrid Miguel Blesa seuen a partir d'aquest dilluns al banc dels acusats per l'escàndol de les anomenades targetes "black". La Fiscalia Anticorrupció demana per a ells quatre i sis anys de presó, respectivament.

Els acompanyen 63 antics directius i consellers de l'entitat financera, acusats d'haver utilitzat les targetes per a despeses personals sense declarar-ho a Hisenda. El judici s'obre aquest dilluns amb les diligències prèvies, i està previst que divendres comencin les declaracions.

Serà un judici llarg, amb una vista oral que està previst que duri gairebé tres mesos i que podria quedar vist per a sentència el 23 de desembre, just abans de Nadal. El judici es fa a la seu que l'Audiència Nacional té a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares.

Pràcticament tots els directius des del 2003

Des que l'octubre de l'any passat el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va començar a instruir el cas, va trobar indicis que la immensa majoria dels alts càrrecs de Caja Madrid s'havien gastat 15 milions i mig d'euros entre el 1999 i el 2012 amb les targetes opaques que els havia facilitat l'entitat, diners que no van tributar a Hisenda.

Però només es jutjarà el període posterior al 2003, perquè l'anterior ja ha prescrit. Això fa un total de 65 directius que es van gastar 12 milions d'euros. El jutge Andreu va considerar que les despeses que van fer amb les targetes opaques no es podien considerar despeses de representació i que, per tant, eren retribucions irregulars. Per això se'ls acusa de delicte continuat d'apropiació indeguda.  Molts dels acusats han tornat els imports utilitzats amb les targetes per evitar ser condemnats.

Representants de sindicats i de patronals

La llista d'acusats és llarga, i en destaquen algunes persones que hi eren com a representants de sindicats, com l'exsecretari general de la UGT de Madrid José Ricardo Martínez Castro, que es va gastar més de 44.000 euros, o el representant de CCOO Francisco Baquero, que se'n va gastar uns 10.000.

Per la seva banda, Arturo Fernández, expresident de la Confederació Empresarial de Madrid, va gastar-se més de 37.000 euros amb la seva targeta, i l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán va arribar gairebé als 100.000 euros de despesa. De fet, la immensa majoria dels consellers de Caja Madrid eren representants d'entitats socials i polítiques, i gairebé tots van acceptar i van utilitzar les targetes.

Rato i Blesa en van "consentir, acceptar i propiciar" l'ús

L'ús de les targetes opaques que ara es jutja el va implantar l'any 1988 el llavors president de l'entitat, Jaime Terceiro. Andreu acusa Blesa, president entre el 1996 i el 2010, i Rato, president a partir del 2010, d'haver "consentit, acceptat i propiciat" l'ús d'aquestes targetes.

I els presidents en van fer un ús intensiu: Blesa va gastar-se 436.000 euros en restaurants, hotels i viatges de luxe, roba de marca, joies i altres despeses similars. Va utilitzar-la fins a l'últim dia, que va aprofitar per gastar-se 4.000 euros en productes informàtics.

Rato va gastar-se menys diners, gairebé 100.000 euros, però va estar-hi molts menys anys. El tipus de despeses van ser similars a les de Blesa. Però el que més va aprofitar la seva targeta va ser Ildefonso Sánchez Barcoj, el director general de Caja Madrid: gairebé mig milió d'euros.

Un cas destapat per @15MpaRato

El cas de les targetes opaques de Caja Madrid va sortir de la iniciativa de la plataforma @15MpaRato, engegada per investigar i denunciar la gestió de Rodrigo Rato al capdavant de Caja Madrid i de Bankia.

En la investigació del cas, la plataforma va rebre d'una font anònima un paquet de correus electrònics que evidenciaven l'existència d'aquestes targetes opaques. Estirant la informació aportada per aquests correus, es van anar aconseguint detalls del funcionament de les targetes que van impulsar la investigació judicial que ha acabat en el macrojudici que ha començat aquest dilluns.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut