Serra diu que no es penedeix de res quan comença el judici de CatalunyaCaixa

El judici de CatalunyaCaixa pels increments de sous dels seus màxims directius en plena crisi, l'any 2010, ha començat aquest dijous a l'Audiència provincial de Barcelona. Al banc dels acusats s'hi asseuran Narcís Serra, aleshores president de l'entitat; Adolf Todó, que n'era el director general, i 39 acusats més.

A l'entrada de l'Audiència Serra ha dit, a preguntes dels periodistes, que no es penedia de res.

"No em penedeixo del que vaig fer perquè és el que havia de fer"

Se'ls acusa d'administració deslleial per haver apujat el sou a dos directius: el mateix Todó i el seu adjunt, Jaume Massana. Tot això, mentre l'entitat era rescatada amb fons públics.

La fiscalia demana fins a quatre anys de presó per a Serra i als altres 16 membres del consell que van aprovar dos increments de salari seguits. Per a la resta d'acusats, demana dos anys.

Narcís Serra i Adolf Todó acaben d'arribar a l'Audiència provincial pel judici #CX pic.twitter.com/LRTBzPGMaV

— Jordina Molas (@jordinamolas) 4 de octubre de 2018

El judici ha començat amb gairebé una hora de retards a causa dels gran nombre d'acusats, 41 i dels seus advocats.

Les jornades d'aquest dijous i aquest divendres es dedicaran a qüestions prèvies i es preveu que els acusats comencin a declarin la setmana que ve.

Entre aquestes qüestions, els advocats de la defensa han plantejat la legitimitat de la CUP, que actua com a acusació popular en el judici, perquè consideren que no representen els interessos generals. també han demanat una rebaixa de les fiances perquè quedin en 10 milions d'euros.

Judici #CX en marxa. Les defenses qüestionen la legitimitat de la @cupnacional com a acusació popular i demanen una rebaixa de la fiança pic.twitter.com/RjtXk0Y34f

— Jordina Molas (@jordinamolas) 4 de octubre de 2018

"Retribucions i indemnitzacions desproporcionades"

La fiscalia considera que "hi va haver retribucions i indemnitzacions desproporcionades" i es mostra "sorpresa" perquè, mentre aprovaven l'augment de sou, demanaven ajudes públiques per a l'entitat. L'escrit de la fiscalia afirma que el consell d'administració va actuar en benefici pròpi i amb un clar perjudici per a l'entitat, perquè sabien o estaven en condicions de saber la situació de crisi de l'entitat.

En canvi, la defensa argumenta que el que es va fer són equiparacions dels sous a la mitjana del sector i que comptaven amb el vistiplau del FROB i el Banc d'Espanya. Com a acusacions hi ha el mateix FROB i la CUP. La Confederació Intersindical de Caixes es va retirar fa poc de l'acusació.