Moment de la signatura de la declaració d'independència al Parlament (Reuters)
Barcelona

Com va sorgir i quins efectes té la declaració d'independència

RedaccióActualitzat

La declaració d'independència de quatre pàgines signada pel govern, JxSí i la CUP té, de moment, un caràcter simbòlic i polític però no jurídic. No ha estat registrada al Parlament ni tampoc hi ha un termini fixat perquè entri al ple i sigui sotmesa a votació.

Segons la CUP, van ser ells qui van forçar la signatura. El diputat cupaire Benet Salellas ha assegurat a "Els matins" que el govern els va proposar que tampoc signessin aquesta declaració.

 

Llavors, com va sorgir? Segons Salellas, va ser a proposta del seu grup per intentar dotar de contingut el 10 d'octubre, després d'una reunió de govern, amb JxSí, la CUP i les entitats sobiranistes prèvia a la compareixença de Puigdemont, en què el president els va explicar la proposta de deixar en suspens la declaració d'independència.

La reunió, que va fer endarrerir el ple una hora, va ser tensa. Diputats cupaires i alguns de JxSí van mostrar les seves discrepàncies amb la declaració de Puigdemont, que no van conèixer fins aquell moment. Així ho ha explicat Salellas:

"El que se'ns va posar damunt la taula va ser que no hi hauria una proclamació de la República i que el que hi havia era l'obertura d'un període de diàleg que no sabem ni amb qui, ni amb quins mediadors, ni amb quin termini".

"Nosaltres vam dir que amb aquelles condicions no entràvem al ple".

"Finalment, després de forçar molt la situació, vam aconseguir que es posés sobre la taula la declaració que vam firmar a la sortida del ple. [...] Per dotar, d'alguna manera, de contingut la sessió que fèiem ahir i que penso que la majoria del país esperava que fos una sessió de proclamació republicana".

Segons el govern, la declaració del president del Consell Europeu, Donald Tusk, una estona abans, també va influir en l'endarreriment de la compareixença. El president va valorar si fer-hi referència o no, i finalment va desestimar-ho, per preservar el possible rol d'un actor internacional que, per primer cop, posava al mateix nivell Puigdemont i Rajoy com a dos actors en conflicte.

 

Els efectes d'aquesta declaració, doncs, han quedat en suspens a l'espera que hi pugui haver una mediació. La CUP ha marcat al govern el termini d'un mes perquè s'avanci en aquest sentit.

 

Un cop passat aquest temps, si no hi hagut cap tipus d'acord amb Madrid, Salellas explica què creu que podria passar: que la declaració entri al Parlament o que s'aprovi per una altra via.

"La declaració va allà on la majoria independentista volem que vagi, està per definir i està per acabar de construir. Que això no es faci com a votació en el ple tampoc hauria de ser un obstacle".

"Molts països i estats quan han aconseguit la independència ho han fet a través d'una altra 'institucionalitat'. La reunió dels diputats independentistes ahir en aquella sala del Parlament podria ser el primer pas cap a una nova 'institucionalitat'".

"En situacions d'excepcionalitat, en què les nostres institucions estan totalment intervingudes i suspeses (...) doncs nosaltres amb la legitimitat que tenim de la votació del 27 de setembre, també tenim la capacitat de generar noves institucions si així ho considerem per defensar els drets dels ciutadans de Catalunya".

El govern no ha entrat en detalls sobre què pot passar. El portaveu Turull ha apel·lat a la discreció necessària per una mediació, que ha apuntat que potser faran pública els mateixos mediadors.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OIndependència
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut