Com s'escull un papa
Ara comença el període anomenat "de seu vacant", on tota l'autoritat recau en el cardenal camarlenc, en aquest cas l'espanyol Eduardo Martínez Somalo. El procés per escollir el nou papa comença amb les deliberacions dels cardenals, que es fan en el més estricte secret. Les pròximes hores fomenten tota la mística que envolta el Vaticà, de misteri, de secrets i de moviments estratègics, en què cada sector de l'Església mira de fer que guanyi el seu candidat. El moment més esperat és veure l'anomenada "fumata blanca".
Joan Pau II va aprofitar l'últim període del papat per preparar la successió. Va renovar el col·legi cardenalici amb una majoria de membres afins a la seva línia conservadora i va fer petits retocs a la reglamentació.
Com marca la tradició, els 117 cardenals electors seran tancats a pany i forrellat, lluny de les influències externes i dels telèfons, a la casa de santa Marta, a l'interior del Vaticà, que s'ha construït recentment per evitar l'habilitació de despatxos com a dormitoris. Les reunions dels purpurats es faran -com és tradició- sota els frescos de Miquel Àngel de la Capella Sixtina. Allí se celebraran les misses diàries i la comunió abans de les votacions. Tots han de votar obligatòriament escrivint el nom del candidat a la papereta.
Si cap candidat obté dos terços dels vots, les paperetes es cremen amb palla humida o un producte químic per fer la "fumata negra" i comença una nova votació. No hi ha límit de votacions, a raó de dues al matí i dues a la tarda, ni de dies per a l'elecció del nou papa. Per elegir Joan Pau II només van fer falta vuit intents.
Durant el conclave, absolutament secret, sota pena d'excomunió, es filtren de tota manera les travesses, de vegades interessades, dels candidats. L'elecció finalment es comunica amb el fum blanc, que genera una explosió d'emoció en els milers de curiosos i fidels que omplen la immensa plaça de Sant Pere.
Les mirades aleshores es fixen en el balcó principal. Des d'aquí es pronuncia la frase "Habemus Papam" i es desvela el nom propi i el que adopta com a papa el nou cap de l'Església. Finalment, aquest pronuncia el primer discurs.
