"Com pot ser, Younes?": la carta de l'educadora social de Ripoll

La reflexió de Raquel Rull, educadora social de Ripoll, que va treballar amb set dels membres de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils
"Com pot ser, Younes?": la carta de l'educadora social de Ripoll

"Com pot ser, Younes?": la carta de l'educadora social de Ripoll

La reflexió de Raquel Rull, educadora social de Ripoll, que va treballar amb set dels membres de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils
Redacció
"Com pot ser, Younes…? Em tremolen els dits: no he vist mai ningú tan responsable com tu…"

"Com pot ser, Younes…? Em tremolen els dits: no he vist mai ningú tan responsable com tu…"

"Vull explicar coses que no sortiran als diaris ni a la tele. Necessito cridar-ho als quatre vents, perquè el meu cor està molt trist, molt."

Així comença la carta de Raquel Rull, educadora social de Ripoll, que va veure créixer set dels membres de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya dijous passat. Es tracta d'una carta que s'ha fet viral on l'autora expressa l'astorament i la tristesa que li ha suposat veure el canvi que han fet aquests joves del municipi. En un fragment del text, Rull es dirigeix directament a l'autor de l'atropellament massiu a la Rambla:

"Com pot ser, Younes…? Em tremolen els dits: no he vist mai ningú tan responsable com tu…"

La noia, que explica que treballava amb tots els joves al "lokal" del municipi, demana ensenyar "l'altra cara de la moneda, la que no surt als diaris, la que no plora en públic, la que en silenci s'empassa les llàgrimes perquè sembla que sigui malvist plorar per ells" i parla amb dolor i impotència dels seus "prejoves del lokal":

"Aquests nens eren nens com tots. Com els meus fills, eren nens de Ripoll. Com aquell que pots veure jugar a la plaça, o el que carrega una motxilla enorme de llibres, el que et saluda i et deixa passar davant la cua del súper, el que es posa nerviós quan li somriu una noia."

"Pilot, mestre, metge, col·laborador d'una ONG. Com s'ha pogut esvair, això? Què us ha passat? En quin moment…? Què fem perquè passin aquestes coses? Éreu tan joves, tan plens de vida. Teníeu tot una vida davant… i mil somnis per fer realitat."

L'educadora de Ripoll també fa una crida a la reflexió:

"Això no ha de quedar en una historia més. Hem d'aprendre'n, hem de fer un món millor. Practicant amb l'exemple, educant en la no-violència, transmetent el no-odi, la igualtat. Educant a les escoles, als espais oberts, a les famílies, als nostres fills…"

L'autora del text fa un emotiu comiat als joves amb qui tanta relació havia tingut:

"Ja no us podré tornar a dir 'Que guapos que esteu!', o 'Ja festeges?', o 'Mare meva, com has crescut'. No podré veure els vostres fills, com veig els dels altres. No us podré abraçar… Em dol tant! No m'ho puc acabar de creure."

Després de repassar l'aparent normalitat amb què els set terroristes havien crescut, Rull acaba sentenciant:

"Els actes que heu comès no tenen explicació i no són lícits. La guerra, la ira, l'odi no treuen cap a res. Mai en nom de ningú. Ni per ningú. Ni déus, ni banderes, ni religió."