Colau i Puigdemont demanen perdó a les víctimes de l'atemptat d'Hipercor

Fa 30 anys de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de la Meridiana, a Barcelona, una massacre que va causar 21 morts i mig centenar de ferits.

Com cada 19 de juny, s'ha fet una ofrena floral al monument a les víctimes del terrorisme que hi ha molt a prop de l'Hipercor. Hi han assistit el president Puigdemont; el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i el lehendakari Íñigo Urkullu.

Des del monòlit en record les víctimes, el president de l'associació de víctimes, José Vargas ha recordat a les famílies que es van trencar aquell divendres a la tarda i ha subratllat que no oblidaran mai la "barbàrie perpetrada pels assassins" de la banda terrorista ETA. Vargas ha lamentat que no sempre s'han sentit acompanyats per les institucions.

"Fem una crida a les autoritats per què es perseguixin amb tots els poders de l'estat als assassins i que cap delicte de terrorisme quedi impune i no prescrigui mai."

Tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han reconegut l'error i han demanat perdó a les víctimes per no haver-les tingut tan presents com mereixien.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona: "També estem avui aquí per demanar perdó humilment si les institucions i en concret l'Ajuntament de Barcelona no sempre han estat a l'alçada o han recordat prou han honorat prou la memòria de les víctimes del pitjors atemptat que ha patit la ciutat de Barcelona."

Carles Puigdemont, president de la Generalitat: "Massa vegades les institucions no hem estat a l'alçada de les circumstàncies i no hem sabut respondre a les vostres necessitats. Us devem una abraçada, una abraçada perenne, que no caduca, ben forta."

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido ha dit que que no es pot ser equidistant entre víctimes i botxins.

"Es busca, i crec que d'una manera molt equivocada, equidistància. Es procura buscar paral·lelismes i crec que no. S'ha de mantenir la veritat del relat i crec que hi ha uns botxins i hi ha unes víctimes i, per descomptat, el govern d'Espanya estarà sempre al costat de les víctimes del terrorisme."

Una mica abans, el ministre Zoido ha inaugurat una exposició fotogràfica sobre els 30 anys de l'atemptat a l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, on també hi ha assistit la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

Coincidint amb l'aniversari, el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, ha parlat de la possibilitat que l'esquerra abertzale pugui participar en un futur en aquests actes d'homenatge a les víctimes. Són declaracions que ha fet a Ràdio Euskadi i després les ha compartit en un tuit escrit en català:

"Euskal Herria Bildu comparteix el dolor de les víctimes d'Hipercor. Ens fem nostre aquest dolor i continuem pensant que allò no hauria d'haver passat mai. Però som molt prudents a l'hora de ser en alguns llocs. I quan algú ens recomana de ser en certs llocs -no dic que sigui aquest el cas- i creiem que això pot provocar certes tensions no ho fem."

EHBildu comparteix el dolor de les víctimes d'Hipercor. Ens fem nostre aquest dolor i continuem pensant que allò no hauria d'haver passat mai.

— Arnaldo Otegi (@ArnaldoOtegi) 19 de juny de 2017

L'atemptat més mortífer d'ETA

La bomba estava amagada en un vehicle aparcat al primer soterrani de l'edifici. L'explosió va ser molt violenta, i, a causa del fum, no es va poder entrar fins una hora i mitja després al soterrani per accedir a les víctimes: 21 morts i 45 ferits

Els terroristes havien fet tres trucades, una a la Guàrdia Urbana, una altra al mateix establiment i, una darrera al diari "Avui", però no es va desallotjar l'edifici. Durant aquests anys, els familiars de les víctimes han estat lluitant contra el que consideren un oblit institucional.

13 víctimes van presentar la primera reclamació contra l'Estat per incompliment del seu deure de vetllar per la seguretat ciutadana. Cinc anys després, els van donar la raó, i les víctimes van cobrar indemnitzacions, però a aquelles que ho van denunciar més tard se'ls va dir que ja havia prescrit.

Trenta anys després de l'atemptat i les seqüeles emocionals encara hi són, tant per a aquells que van sobreviure físicament com per als familiars als quals els va estroncar una part de la vida.

Els homenatges van començar divendres, amb un acte institucional al Parlament; l'endemà, l'Ajuntament de Barcelona va fer un acte al parc de Can Dragó, on van assistir gairebé totes les famílies i, just al davant del centre comercial, van col·locar una placa en què es recorden els fets.