Coderch: "Fukushima només és a un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil"

L'alerta a la central nuclear de Fukushima, al Japó, arran del terratrèmol de 9 graus a l'escala de Richter i el tsunami posterior ha posat sobre la taula el debat sobre l'energia nuclear, el futur i els seus riscos arreu. Amb l'objectiu d'aclarir-nos sobre aquesta qüestió, l'expert en energia nuclear i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat Marcel Coderch, ha participat en un exitós xat amb els usuaris del 3cat24. S'hi han connectat 216 persones i hem publicat 45 comentaris de l'allau de preguntes que hem rebut.
Coderch: "Fukushima només és a un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil"
Sant Joan Despí

Coderch: "Fukushima només és a un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil"

L'alerta a la central nuclear de Fukushima, al Japó, arran del terratrèmol de 9 graus a l'escala de Richter i el tsunami posterior ha posat sobre la taula el debat sobre l'energia nuclear, el futur i els seus riscos arreu. Amb l'objectiu d'aclarir-nos sobre aquesta qüestió, l'expert en energia nuclear i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat Marcel Coderch, ha participat en un exitós xat amb els usuaris del 3cat24. S'hi han connectat 216 persones i hem publicat 45 comentaris de l'allau de preguntes que hem rebut.
Actualitzat
L'expert en energia nuclear Marcel Coderch, al xat del 3cat24

L'expert en energia nuclear i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat Marcel Coderch, al xat del 3cat24.

Coderch ha assegurat que el pitjor panorama al Japó es donaria amb la fusió dels nuclis de 3 o 4 reactors i l'incendi de les piscines de residus, que molt probablement alliberarien una quantitat de radioactivitat al medi ambient tan alta que, fins i tot, superaria la de Txernòbil. De fet, el també autor, juntament amb Núria Almirón, del llibre "El miratge nuclear", ha manifestat que ja s'està al nivell 6 d'alerta a Fukushima, només a un esglaó per arribar al nivell de Txernòbil.

L'expert en energia nuclear ha explicat també que els residus radioactius mantenen la seva radiotoxicitat durant més de 100.000 anys, i per tant cal que estiguin aïllats de la biosfera "per sempre". Com que no hi ha una solució definitiva per fer-ho, ha dit que "l'únic que es pot fer és guardar-los en magatzems temporals uns 80 o 100 anys. La qüestió dels residus, encara per resoldre.

Davant les notícies que la central de Vandellòs es troba a una altitud suficient que evitaria rebre l'impacte d'un tsunami al Mediterrani, Coderch dubta al nostre mar es pugui generar un tsunami de la potència del japonès. En qualsevol cas, ho ha titllat d'irrellevant perquè "el que hem d'avaluar no és el risc de tsunami sinó la possibilitat que per qualsevol altre motiu la central es pugui quedar sense electricitat exterior". Entre els motius pels quals es podria quedar sense electricitat, Coderch apunta a un atemptat terrorista o a la caiguda de la xarxa elèctrica en general.

Apostant per les energies renovables, Coderch ha volgut posar la qüestió energètica a la taula de debat social.

Aquí teniu les interessants preguntes que li han fet els nostres usuaris en forma d'entrevista. Moltes gràcies.

L'entrevista feta pels usuaris del 3cat24

Què passaria a les centrals nuclears si, de cop, s'acabés l'electricitat?
La causa principal de l'accident a Fukushima ha estat precisament la pèrdua d'electricitat per refredar i controlar el reactor. En aquesta ocasió ha estat arran del tsunami que va seguir al terratrèmol, però el mateix pot passar sigui quina sigui la causa que provoqui el que s'anomena el "black-out" de la central.

Els residus radioactius són perillosos? Quant triguen a desaparèixer? Com es poden emmagatzemar?

Els residus radioactius mantenen la seva radiotoxicitat durant més de 100.000 anys, i per tant cal que estiguin aïllats de la biosfera "per sempre". De moment, no tenim la solució definitiva per fer-ho i l'únic que es pot fer és guardar-los en magatzems temporals uns 80 o 100 anys, que és el que dura el formigó armat. Aquests sistemes no requereixen energia per refrigerar-los.

Durant quants anys podrem seguir produint energia nuclear si no trobem la solució als residus? Quan haurem de dir que ja en tenim massa?
Aquesta és una decisió social, no tècnica. Els residus ocupen poc lloc i el seu volum no és el problema, sinó la seva toxicitat. Un mil·ligram de plutoni inhalat és una dosi mortal, i els residus que ja hem generat en contenen centenars de tones; és a dir, milers de milions de dosis mortals per als éssers vius.

La vida de les centrals nuclears espanyoles s'ha allargat més del recomanat quan es van construir. Sabent que és tan perillosa, com és que s'ha permès?

Una central nuclear, com qualsevol altra instal·lació tècnica, no té una vida determinada amb precisió. Els càlculs de les centrals actuals es va fer per assegurar que almenys durarien 40 anys. Ara es vol anar més enllà; en primer lloc, perquè no és possible substituir-les per centrals nuclears més modernes i, en segon lloc, perquè en estar amortitzades són molt rendibles per als seus propietaris. No per a nosaltres, que paguem l'electricitat a preu de gas.

Quin és el factor que limita la substitució de centrals nuclears per més modernes? Per què no es fa?

No és viable per diverses raons. En primer lloc per una simple qüestió numèrica. Per substituir els 440 reactors actual en 30 anys, hauríem de construir un reactor al mes, quan es triga anys a fer-ne un de nou.

Per què no es pot apagar un reactor nuclear de manera "ràpida" per tal que deixi de generar calor?
No és possible aturar de cop la calor que genera el combustible nuclear perquè tot i que s'aturi la reacció en cadena el combustible irradiat segueix fent descomposicions nuclears que generen energia. Es calcula que un cop "apagat" el reactor, segueix generant un 8% de la seva potència nominal. En condicions normals es triga més de dues setmanes a refredar el reactor.

No és posible refredar els reactors amb alguna altra substància líquida més freda que l'aigua o aplicar aigua a punt de congelar-se?
No és possible per dues raons. En primer lloc perquè caldrien grans quantitats de la substància refrigerant, i en segon lloc perquè un canvi tan ràpid i extrem de temperatura fragilitzaria el vas metàl·lic del reactor. S'ha de refredar a poc a poc per evitar el xoc tèrmic.

Quin és el risc per a la salut dels 50 treballadors que estan intervenint a la central del Japó?
El perill per a aquests treballadors és molt elevat perquè estan en un ambient amb un nivell elevat de radioactivitat. És d'esperar que portin mesuradors de dosi i que els retirin i els canviïn quan superin una dosi perillosa, però no sembla que sigui el cas perquè han evacuat tots els treballadors llevat d'aquests 50 herois, que suposo que voluntariàment han assumit el risc.

Ens podem creure les informacions que ens arriben del Japó? Se'ns dóna tota la informació?
És difícil saber el grau de fiabilitat de les informacions que rebem, però possiblement ni el mateix govern japonés ni els directius de TEPCO saben ben bé el que passa, ja que ningú es pot acostar al reactor o a les piscines de combustible, perquè el nivell de radioactivitat és ja molt elevat.

Què pot arribar a passar en el pitjor dels panorames?
El pitjor panorama és relativament fàcil de descriure, tot i que és dramàtic i hem d'esperar que no es materialitzi. La fusió dels nuclis de tres o quatre reactors i l'incendi de les pisicines de residus molt probablement alliberarien una quantitat de radioactivitat al medi ambient, fins i tot superior a la Txernòbil.

L'energia nuclear genera perillosos residus. Com es justificaria l'aposta per aquest tipus d'energia si sembla que a la llarga no tindrem on emmagatzemar les deixalles radioactives?
Es justifica dient que qualsevol font energètica té efectes secundaris negatius. També es diu que eventualment descobrirem què fer-ne, dels residus. Fins i tot i ha gent que s'atreveix a dir que en realitat no es tracta de residus perquè les generacions futures seran molt més intel·ligents i riques i podran aprofitar-los. Jo el que els dic és que si hi ha algun país que es creu això, que vingui i que s'emporti els nostres residus, els els regalem. Per ara ningú no els vol.

La central de Vandellòs es troba a prou altitud com evitar rebre l'impacte d'un tsunami al Mediterrani?
No crec que al Mediterrani es pugui generar un tsunami de la potència del japonès. Tot i així, és força irrellevant perquè el que hem d'avaluar no és el risc de tsunami sinó la possibilitat que per qualsevol altre motiu la central es pugui quedar sense electricitat exterior.

Per quin altre motiu? I en cas que passi, com s'ha d'afrontar i quin és el protocol?
Els motius poden ser diversos. En el cas actual el tsunami va inundar els generadors dièsel d'emergència i va trencar les línies d'alta tensió que el connectaven a la xarxa. Un atemptat terrorista, per exemple, podria fer el mateix, o la caiguda de la xarxa elèctrica general.

Les centrals nuclears són tan barates com ens les pinten?
Aquest és un llarg debat en què hi ha xifres per a tots els gustos. Les meves diuen que no. No es pot confondre el que costa avui l'electricitat nuclear generada amb reactors vells ja amortitzats amb el que costaria si en fessim de nous. Jo crec que avui no és competitiva i és la raó fonamental per la qual, per exemple als Estats Units, no s'ha fet cap central des del 1978.

Continua llegint l'entrevista

NOTÍCIES RELACIONADES

DOCUMENTS RELACIONATS