Clos defensa l'opereta "La Perritxola", de Dagoll Dagom, dels atacs dels populars

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha demanat al PP "respecte per la creativitat dels autors" de l'obra "La Perritxola", la companyia Dagoll Dagom, que ha obert el festival Grec amb aquesta opereta, una crítica al govern de José María Aznar. Clos ha recomanat al president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, "una certa modèstia per encaixar les crítiques", ja que "quan s'està en el poder, sempre s'està sotmès a visions contràries". De tota manera, ha insistit al PP que "no tregui fora de context" el que ha definit com "la creació lliure d'un grup d'artistes".
Clos defensa l'opereta "La Perritxola", de Dagoll Dagom, dels atacs dels populars
Barcelona

Clos defensa l'opereta "La Perritxola", de Dagoll Dagom, dels atacs dels populars

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha demanat al PP "respecte per la creativitat dels autors" de l'obra "La Perritxola", la companyia Dagoll Dagom, que ha obert el festival Grec amb aquesta opereta, una crítica al govern de José María Aznar. Clos ha recomanat al president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, "una certa modèstia per encaixar les crítiques", ja que "quan s'està en el poder, sempre s'està sotmès a visions contràries". De tota manera, ha insistit al PP que "no tregui fora de context" el que ha definit com "la creació lliure d'un grup d'artistes".
L'estrena del festival d'estiu de Barcelona va portar a primera fila de platea polítics municipals i nombrosos personatges del món de la cultura, i aquest any s'ha aprofitat per presentar al públic el Fòrum de les Cultures, dins del qual es presentarà el Grec de l'any vinent. Presències rellevants per veure una obra de Dagoll Dagom que no és precisament amable amb el poder i que ja ha aixecat les primeres crítiques entre les files del PP, el grup polític més malparat en aquesta sàtira teatral. Reivindicatiu, comença el Grec, amb la lectura d'un manifest de la Plataforma Cultura i Espectacles contra la Guerra. De seguida, un mapa d'Espanya, amb el fuel que hi ha escampat a Galícia, va aparèixer a escena. Aquest és el regne de Peperú, metàfora de l'Espanya actual, en la versió particular que Dagoll Dagom ha fet de l'opereta "La Perritxola", de Jacques Offenbach, situada originàriament al Perú i en l'època de Napoleó III. Un canvi que els ha permès farcir l'obra de referències molt recents per riure's del poder i, sobretot, de qui l'exerceix. Pep Cruz, Marta Marco i Xavier Bertran són els protagonistes d'un trio amorós que actuarà cinc dies al Grec i, a la tardor, al Victòria per fer temporada. Els deixebles de Nacho Duato presenten tres coreografies Nacho Duato dirigeix quatre peces que La Companyia Nacional de Dansa 2 presenta al Teatre Victòria. Després de Barcelona, la companyia viatjarà al Canadà i a Nova York. La Companyia Nacional de Dansa 2, formada per joves ballarins que Duato prepara per a la vida professional, presenten tres coreografies, una de firmada per Duato i les altres, per Ángel Rodríguez i Tony Fabre. Les tres, però, van ser estrenades per la Companyia Nacional de Dansa 1, però no s'havien vist a Barcelona. Duato ha explicat que el pressupost és baix i que això ha limitat la feina. La política també en surt esquitxada, a "Via Gagarin", de Gregory Burke El jove dramaturg escocès Gregory Burke estrena al Teatre Villarroel de Barcelona, dins del Festival Grec de Barcelona, la seva primera obra teatral, "Via Gagarin", en què ofereix una visió negativa tant de la dreta com de l'esquerra política. Dirigida per Jesús Díez, té en el repartiment els actors Lluís X. Villanueva, Santi Ricart, Miquel Gelabert i Enric Arredondo. Díez ha explicat a Barcelona que l'obra és una "contraposició d'ideologies" que volen "lluitar contra un món globalitzat que creuen que s'ha de canviar". Els protagonistes són un vell sindicalista, un antiglobalitzador violent, un alt executiu d'una multinacional i un estudiant guarda de seguretat de la companyia. L'argument de l'obra es basa en l'aliança entre el sindicalista i l'antiglobalitzador per fer un acte revolucionari que consistirà a segrestar l'alt executiu. Els dos segrestadors porten a terme el seu propòsit, però de manera matussera, per la qual cosa l'obra desembocarà en un final dramàtic, tot i que amb un elevat component de comèdia.

NOTÍCIES RELACIONADES