CiU i PP perfilen els serrells per a l'abstenció dels populars en la llei d'acompanyament

Les negociacions entre la federació nacionalista i la formació que encapçala Alícia Sánchez-Camacho estan gairebé madures perquè el PP s'abstingui en la llei d'acompanyament als pressupostos que s'ha de votar a finals de juliol al Parlament. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, CiU i PP s'han reunit aquest dijous al matí i fonts dels dos partits asseguren que les converses estan pràcticament encarrilades.
CiU i PP perfilen els serrells per a l'abstenció dels populars en la llei d'acompanyament
Barcelona

CiU i PP perfilen els serrells per a l'abstenció dels populars en la llei d'acompanyament

Les negociacions entre la federació nacionalista i la formació que encapçala Alícia Sánchez-Camacho estan gairebé madures perquè el PP s'abstingui en la llei d'acompanyament als pressupostos que s'ha de votar a finals de juliol al Parlament. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, CiU i PP s'han reunit aquest dijous al matí i fonts dels dos partits asseguren que les converses estan pràcticament encarrilades.
Actualitzat
Mas al Parlament, al costat de Joana Ortega i Andreu Mas-Colell, en una  imatge d'arxiu (Foto: ACN)

La cambra catalana votarà aquest juliol els comptes i la llei d'acompanyament. (Foto: ACN)

CiU i PP estan d'acord en les principals qüestions perquè els populars s'abstinguin en la votació de la llei d'acompanyament dels pressupostos. L'entesa és gairebé total en temes com ara la reorientació de la política catalana a l'exterior, l'elaboració d'una llei catalana d'estabilitat pressupostària i la racionalització del sector públic català.

La llei de mesures fiscals i financeres o llei d'acompanyament dels pressupostos ja va superar el debat a la totalitat gràcies a l'abstenció del PP i el vot en contra de CiU amb els quals es van rebutjar les esmenes a la totalitat a una norma que, entre d'altres, preveu l'enduriment dels requisits per accedir a la renda mínima d'inserció, condicionar la convocatòria d'ajuts de la llei de barris a la disponibilitat de fons i crear vuit noves taxes.

Pel que fa a la renda mínima d'inserció, la norma preveu que s'exigeixin dos anys, en comptes d'un, de residència continuada a Catalunya i es fixa un límit de cinc anys com a màxim per percebre l'ajut.