Cirsa afirma que obrir un casino al CRT no seria rendible per l'elevat cost de la inversió exigida pel Govern

Cirsa afirma que obrir un casino al CRT no seria rendible per l'elevat cost de la inversió exigida pel Govern

Cirsa afirma que obrir un casino al CRT no seria rendible per l'elevat cost de la inversió exigida pel Govern

Primer pla del director general de Cirsa, Joaquim Agut, a la XV Jornada Gresol. Imatge del 26 d'octubre de 2016. (Horitzontal)

Primer pla del director general de Cirsa, Joaquim Agut, a la XV Jornada Gresol. Imatge del 26 d'octubre de 2016. (Horitzontal)

ACN Vila-seca.-Una de les empreses líders en el sector del joc i l'oci a nivell mundial, la catalana Cirsa, va descartar la implantació d'un casino al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou -l'antic BCN World- perquè l'elevada inversió exigida pel Govern no el feia rendible econòmicament. Així ho ha revelat aquest dimecres el seu director general, Joaquim Agut, en el marc de les XV Jornades Gresol que se celebren a Vila-seca (Tarragonès). Agut ha explicat que, segons els càlculs fets als inicis del projecte, van estimar la necessitat d'assolir entre 80.000 i 100.000 visitants diaris a la zona perquè fos viable. El dirigent de la multinacional catalana s'ha mostrat "pessimista" sobre el projecte i ha afirmat que, malgrat la "important" reducció de la taxa del joc aprovada pel Govern, si no es replantegen les condicions d'inversió en el seu cas no es poden "permetre el luxe" d'implantar-s'hi.

En una taula rodona sobre els 'Reptes i previsions econòmiques sobre les empreses' i al costat de l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el director general de Cirsa ha posat d'exemple el casino que la companyia té a la ciutat argentina de Rosario, juntament amb un hotel de cinc estrelles i el centre de convencions més gran del continent americà, per qüestionar la viabilitat del projecte previst al CRT, a tocar de PortAventura. L'establiment de la multinacional catalana a l'Argentina disposa d'un casino de 38.000 metres quadrats amb cinc plantes de pàrquing, 3.000 màquines, 300 taules i uns 16.000 visitants diaris, que acapara el monopoli del sector en un radi de 125 quilòmetres. "Una inversió d'aquest tipus val 400 MEUR i, aquí -en al·lusió al CRT-, amb el què es demana, amb 400 MEUR no fas ni la vorera", ha ironitzat. El dirigent de l'empresa catalana ha reflexionat que, malgrat la voluntat de l'administració catalna d'impulsar el CRT, cal tenir en compte els riscos que estan disposats a assumir les empreses. "Una cosa és voler i l'altra és jugar-te-la i posar els calers", ha reblat. El director general de Cirsa ha afirmat que, en el seu cas, si haguessin decidit apostar pel projecte mantindrien els compromisos adquirits . "No val a dir un cop ja hi soc que, en lloc de fer 10, faig mig", ha etzibat Agut. Previsions econòmiques optimistesEl director general de Cirsa ha explicat que el sector del joc ha esdevingut "un bon termòmetre" per comprovar l'estat de l'economia, ja que al contrari del què es podria creure, "no és anticíclic", i s'estima una correlació existent del 80% entre l'evolució del sector i la del PIB. "A mitjans del 2008 vam poder anticipar la crisi que ens venia al damunt", ha manifestat Agud. La companyia analitza la despesa en establiments com els bars -un total de 160.000 a l'Estat-, on concentra el 60% de les seves màquines escurabutxaques. En aquest àmbit ha detectat que la correlació entre l'augment del consum en restauració i el creixement de l'economia s'enfila al 87%. Arran de les perspectives de millora detectades des del 2014, el director general de Cirsa ha pronosticat un creixement del 3,2% de l'economia espanyola per al 2016, unes dècimes superior a les previsions dels principals organismes econòmics internacionals com l'FMI. A més, ha opinat que la reducció de la incertesa política pot millorar l'índex de confiança dels consumidors i això es traduirà, d'aquí a mig any, aproximadament, en un increment del consum. Aquest efecte els fa preveure un creixement del 2,5% per l'any vinent i de fins al 2,3% l'any 2018 a Espanya. L'any 2015 Cirsa va gestionar uns 8.000 MEUR de joc, amb una xifra de vendes de 1.500 MEUR i un EBITDA de 380 MEUR. Amb 20.000 empleats, la companyia inverteix uns 150 MEUR cada any i ha esdevingut la tercera empresa més important del món en el sector i la primera en l'àmbit del joc 'retail'. Agut ha assenyalat que el mercat del joc a l'Estat es va enfilar l'any passat fins als 38.600 MEUR. D'aquests, el 73% del total, uns 28.100 MEUR, són de tipus privat i, els 10.500 MEUR restants, un 27%, són joc públic. A nivell europeu, amb un volum de 450.000 MEUR, l'estat espanyol representa el 9% del mercat i és el cinquè país de la UE en despesa per càpita. Dels 28.000 MEUR jugats a Espanya l'any passat, 24.000 MEUR es van retornar en forma de premis als usuaris, mentre que el benefici net de les companyies s'estima en un 2% respecte dels seus ingressos nets. A més, el sector del joc va pagar l'any passat uns 1.900 MEUR en impostos a l'Estat. En aquest sentit, Agut ha criticat que el sector presencial, que compta amb establiments i màquines físiques, assumeix el 95% del total de la càrrega impositora, mentre que el sector online només equival al 5% de la recaptació total. "Esperem que aquest desajust es pugui equilibrar aviat", ha demanat. En l'actualitat, el 70% del joc és físic i el 30% es porta a terme de forma online. Malgrat això, el director general de Cirsa no veu l'auge de les noves formes de joc com un risc i ha afirmat que, com més persones juguen a través de plataformes digitals, més presència de clients tenen als seus establiments. "Molta gent que no s'havia plantejat entrar mai a un casino, quan ha jugat online li ha interessat l'experiència d'apostar en viu en un establiment, per la qual cosa no hi veig un perill, sinó una complementarietat molt gran entre el sector tradicional offline i l'online", ha resumit. El BBVA destaca l'aposta de Catalunya per l'exportacióEn la mateixa taula rodona en el marc de la XV Jornada Gresol, la directora general de BBVA a Espanya, Cristina de Parias, ha afirmat que preveuen un creixement del 3,1% a l'Estat aquest any i del 2,3% l'any vinent. A Catalunya, ha dit, les previsions són superiors perquè les empreses han apostat molt per l'exportació i ja concentren el 25% de les exportacions de tot l'Estat. De Parias ha explicat que el BBVA ha apostat per Catalunya i passat de tenir una quota de mercat d'un 7% abans d'absorbir Unnim, a tenir una presència del 24% i més de tres milions de clients després de fer el mateix amb Catalunya Caixa.Mas-Colell crida a diversificar els mercats i evitar una excessiva especialitzacióAl seu torn, el catedràtic d'Economia de la UPF i exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha afirmat que Catalunya està "lluny d'assolir la plena internacionalització" i ha de seguir "reblant el clau" de l'exportació. L'exconseller ha apuntat per reforçar les relacions internacionals amb països de l'entorn més proper com ara França i ha cridat a procurar una "diversificació" i establir un mercat que abasti "el màxim espai geogràfic". "L'especialització pot comportar un risc si es produeix un xoc negatiu", ha advertit, alhora que ha subratllat la importància d'apostar per la innovació i atacar els elevats índexs d'atur.