Cinc anys de presó per a un veí d'Esplugues de Llobregat que tenia una arma de la Segona Guerra Mundial a casa

Cinc anys de presó per a un veí d'Esplugues de Llobregat que tenia una arma de la Segona Guerra Mundial a casa
Esplugues de Llobregat

Cinc anys de presó per a un veí d'Esplugues de Llobregat que tenia una arma de la Segona Guerra Mundial a casa

Actualitzat

ACN Esplugues de Llobregat.-El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat una pena de cinc anys i tres mesos de presó per a un veí d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) que tenia instal·lada a casa una col·lecció d'objectes de la Segona Guerra Mundial, entre els que hi havia una arma de guerra i cinc armes de foc reglamentades sense llicència. Les armes estaven en perfecte estat de funcionament, juntament amb munició. D'aquesta manera, el TS confirma la condemna que va interposar l'Audiència Provincial de Barcelona per un delicte de dipòsit d'armes de guerra i armes de foc. El TS considera provat que una persona aficionada a les armes com l'acusat és coneixedor de la necessitat de tenir llicència per a les armes de foc i la il·legalitat de tenir armes de guerra a casa seva. L'home també tenia objectes de la Guerra Civil espanyola i guardava totes les peces en una habitació tancada amb clau.

La sentencia confirma com a provat el fet que l'acusat, Joan Carlos P.Ll., tenia coneixement que les cinc armes de foc que tenia requerien de llicència, així com que disposava d'una arma de foc, l'adquisició, tinença i ús de la qual estava prohibida. Afegeix que, tot i conèixer-ho, l'acusat va continuar fent acopi d'armes de foc i munició "cosa de la que es vanagloriava amb els amics".El condemnat va recórrer al TS en considerar que la seva conducta no comportava perillositat ja que es limitava a col·leccionar armes. En tenia de la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i una rèplica d'un revòlver clàssic del western americà, entre d'altres. L'acusat va esgrimir també que les armes no s'havien fet servir i que, concretament les armes per les que havia estat condemnat, estaven en una habitació tancada amb clau. D'altra banda, va argumentar que no existeix la possibilitat de treure's una llicència per a col·leccionista. L'Audiència de Barcelona però va determinar que tenint en compte que l'acusat era molt aficionat a les armes, coneixia el fet que havia de disposar d'una llicència per poder tenir armes de foc, així com que un particular no pot disposar d'armes de guerra a casa seva.Davant d'això, el TS ha rebutjat el recurs de l'acusat afirmant que "la perillositat abstracta d'una arma de guerra és connatural a la seva capacitat lesiva", motiu pel qual no està permesa la seva tinença en un domicili. Pel que fa a les armes de foc, afegeix que la seva capacitat de ser lesives és menor però apunta que té una perillositat abstracta "rellevant" que, a més, es veu incrementada com més armes es tinguin. La sentència explica que només es tolera la possessió d'una arma de foc quan es tracta d'una única unitat "que a més compti en tot cas amb especial valor històric o artístic". La sentència fa referència també al fet que, a excepció d'una, la resta de les armes estaven "a la vista, sense estar amagades" i amb la única mesura de seguretat d'estar en una habitació tancada amb clau. El text fa referència a normativa internacional, com el Protocol contra la fabricació i el tràfic il·lícit d'armes de foc, les seves peces i components i municions i la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional que prohibeix incloure com a armes antigues les armes de foc fabricades després de 1899, i afirma que algú familiaritzat amb les armes com ho és l'acusat "comprèn la capacitat lesiva potencial de qualsevol arma de foc fabricada el segle XX i la inviabilitat d'obviar les necessàries exigències de seguretat per la seva simple relació amb un personatge o un fet històric". En aquest sentit, apunta que no es pot pensar que perquè l'arma de foc hagi estat utilitzada en una guerra del segle XXI adquireix rellevància històrica i perd perillositat potencial.Tot i això, la sentència sí estima el recurs del condemnat pel que fa a limitar el decomís d'objectes acordat per l'Audiència de Barcelona a l'arma de guerra, les cinc armes de foc i la munició i deixa fora d'aquest decomís altres armes i objectes la tinença dels quals s'ha considerat que no incorren en delicte. Tot i això, aquestes altres armes només se li tornaran a l'acusat quan acrediti complir amb els requisits administratius vigents. Rebutja reduir la pena o evitar l'entrada a presóEl TS no accepta tampoc la demanda de rebaixa de pena sol·licitada per l'acusat, en considerar que l'Audiència de Barcelona ha establert "de forma proporcionada" els cinc anys i tres mesos tenint en compte que la pena pel delicte provat podia anar dels cinc als deu anys. D'alta banda, estableix que no és la sala la que ha de determinar l'indult parcial d'aquesta per evitar l'ingrés a presó sinó que quan l'acusat demani al govern espanyol l'indult és quan es podran examinar les circumstàncies personals i valorar si aquest indult procedeix. L'acusat demanava evitar l'ingrés a presó tenint en compte que disposava només d'una única arma de guerra i que ho feia dins de l'àmbit del col·leccionisme, així com que era un pare de família sense antecedents.