Govern, partits, ajuntaments i entitats acorden promoure una nova llei d'emergència social

La cimera en defensa de la llei 24/2015, l'anomenada llei d'emergència social, ha acordat impulsar una nova llei al Parlament. Aquesta nova llei substituirà els articles suspesos pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol contra alguns articles de la llei. El govern català, els partits amb representació parlamentària, diversos ajuntaments, entitats municipalistes i les entitats impulsores de la llei han acordat també aprofitar les normes que estan vigents i que poden donar cobertura a les famílies més vulnerables.

Puigdemont: "Cal una nova llei que substitueixi allò que ha quedat suspès"

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat que impulsarà "amb tota la celeritat" una nova llei que doti als municipis i a la Generalitat "d'eines útils, pràctiques i segures". Aquesta llei haurà de "substituir tot allò suspès" i, a la vegada, recollir també el que no s'ha anul·lat, amb la finalitat d'integrar tots els elements per dotar el món local, el govern català i els actors socials de les "eines per donar resposta" a les necessitats en habitatge i pobresa energètica.

"S'ha assolit el compromís explícit de deixar sense efectes pràctics la suspensió del Tribunal Constitucional."

Dimecres, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, el grup promotor de la ILP i el Consell de l'Advocacia de Barcelona iniciaran els treballs per a un projecte de llei "de lectura única" que reguli el que el govern espanyol vol "limitar" i que es tramitarà "amb tota celeritat" al Parlament.

Puigdemont ha alertat que són necessàries "solucions ràpides" i de forma "coordinada" perquè en la cimera s'han expressat "temors que hi hagi una onada de desnonaments després del recurs" al TC.

El món local apel·la a la "responsabilitat" de les entitats financeres

Els alcaldes catalans han reclamat, a través de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) que les entitats financeres no aprofitin el recurs del govern espanyol contra la llei 24/2015 per aixecar-se de la taula contra els desnonaments.

"No tenim cap por que s'aixequin, però és cert que el panorama ha canviat amb aquest recurs", ha assenyalat el president de la FMC, Xavier Amor. Per la seva banda, el vicepresident de l'AMC, David Saldoni, ha demanat als bancs que "no aprofitin el recurs per escapar-se", posant èmfasi en la importància dels convenis que ja s'han aconseguit signar amb algunes entitats per evitar els desnonaments.

"Hem reclamat recursos, perquè ara mateix ens està tocant als ajuntaments afrontar econòmicament la despesa de moltes d'aquestes situacions."

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que la llei catalana de pobresa energètica i emergència habitacional "segueix plenament vigent, perquè la necessitat és plenament vigent", per la qual cosa avisa que pel món local "no ha canviat res".

Colau, que aquest dilluns es va reunir amb les entitats impulsores de l'ILP, ha demanat que la taula de coordinació que fusiona la de pobresa energètica i la de desnonaments fixi una data "properament" per concretar un conveni i convocar les entitats subministradors per garantir que no es produeixin talls de subministrament als col·lectius més vulnerables.

"No hi ha motiu per no fer-ho, hi ha urgència per fer-ho."

Els promotors de la llei demanen més concreció

Per últim, les entitats que van promoure la Iniciativa Legislativa Popular sobre la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica han reclamat més "concreció" al govern de la Generalitat. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) volen que s'implantin mesures ràpidament i s'apliqui la Llei de l'Habitatge de Catalunya del 2007 que ja preveia sancions de fins a 900.000 euros als bancs que mantinguessin pisos buits.

"Volem accions concretes, no grans declaracions ni cimeres"

La PAH considera que la llei catalana antidesnonaments és la més garantista d'Europa i cal emprendre mesures urgentment per protegir-la. Tanmateix, el seu portaveu, Carlos Macías, ha lamentat que portaven "un full de ruta molt concret" però no han sortit "amb una llista d'accions a emprendre" ni per part de la Generalitat ni per part dels ajuntaments.

Per la seva banda, la portaveu de l'APE, Maria Campuzano, ha exigit que s'aprovi com més aviat millor el conveni amb les subministradores, i ha lamentat que el Govern "només s'ha compromès a desenvolupar un reglament". També ha reclamat a l'executiu català que apliqui "amb contundència" la llei perquè "fa nou mesos que està en vigor i no s'ha fet".

"S'han creat unes expectatives molt altes i esperem que es compleixin. Estarem vigilants."