Científics de Can Ruti regeneren una part del cor de ratolins que han patit un infart

La recerca, finançada amb fons de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, podria arribar aviat als pacients
Científics de Can Ruti regeneren una part del cor de ratolins que han patit un infart
Barcelona

Científics de Can Ruti regeneren una part del cor de ratolins que han patit un infart

La recerca, finançada amb fons de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, podria arribar aviat als pacients
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Científics del Germans Trias i Pujol de Badalona, juntament amb l'Institut de Química Avançada de Catalunya, han aconseguit regenerar un 20% el cor de ratolins després d'un infart. Els investigadors han creat una pròtesi amb cèl·lules mare de cordó umbilical i amb fibrina, una substància biològica humana, que implanten en la zona infartada amb microcirurgia per regenerar aquesta àrea morta del cor. Un cop demostrat que aquestes cèl·lules mare poden reduir la mida de la zona infartada i millorar la funció del cor, ara els investigadors centraran els seus esforços a allargar la vida d'aquestes cèl·lules perquè puguin aportar encara més beneficis als malalts. 

La investigació, que s'ha fet amb fons de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, podria arribar aviat als pacients. L'avenç el publica aquest divendres la revista científica "Stem Cells Translational Medicine".

Una línia de recerca que té més d'una dècada

Les cèl·lules mare mesenquimals són multipotencials, és a dir, amb capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl·lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. L'any 2007, els mateixos investigadors van demostrar la presència d'aquestes cèl·lules a la sang del cordó umbilical i van plantejar el seu possible ús per a la regeneració cardíaca. En aquesta línia treballen des d'aleshores.

Fixar les cèl·lules a la zona de l'infart

Un dels reptes ha estat trobar la forma més òptima d'introduir les cèl·lules mare a la zona de la infart, ja que altres grups han demostrat que alliberades com a injeccions directes o de forma intravenosa poden morir ràpidament o dirigir-se a altres òrgans. Per aquest motiu, els investigadors de Germans Trias barregen les cèl·lules amb fibrina, una proteïna que fa possible que s'adhereixin a la zona infartada i que hi romanguin al llarg de les quatre setmanes que dura l'estudi.

Futur: allargar la vida a les cèl·lules mesenquimals

Vist que les cèl·lules redueixen la mida de l'infart i milloren la funció cardíaca, els investigadors estudiaran ara com allargar-los la vida un cop implantades, de manera que puguin aportar més beneficis. Més endavant, es plantejaria estudiar la seva seguretat i benefici en cors humans. També, vista la seva capacitat per generar nous vasos en zones que els havien perdut, "la troballa confirma el potencial d'aquestes cèl·lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular com l'ictus o la malaltia arterial perifèrica, sense oblidar aplicacions generals en cirurgia vascular", destaca el doctor Bayés-Genís, investigador principal de l'estudi.

VÍDEOS RELACIONATS