Científics catalans aconsegueixen per primera vegada recuperar una inscripció d'una àmfora romana esborrada pel pas del temps

Científics especialistes en fotònica i arqueòlegs han treballat junts a Guissona per recuperar una inscripció d'una àmfora romana que amb el pas del temps s'havia esborrat de la ceràmica. I ho han aconseguit. És la primera vegada que es fa una cosa així a tot el món, i el resultat es publicarà aviat en una revista especialitzada internacional.<br>
Científics catalans aconsegueixen per primera vegada recuperar una inscripció d'una àmfora romana esborrada pel pas del temps
Guissona

Científics catalans aconsegueixen per primera vegada recuperar una inscripció d'una àmfora romana esborrada pel pas del temps

Científics especialistes en fotònica i arqueòlegs han treballat junts a Guissona per recuperar una inscripció d'una àmfora romana que amb el pas del temps s'havia esborrat de la ceràmica. I ho han aconseguit. És la primera vegada que es fa una cosa així a tot el món, i el resultat es publicarà aviat en una revista especialitzada internacional.
Actualitzat

Cada cop més, els avenços científics i el coneixement són fruit de la col·laboració de diverses disciplines. L'últim exemple és la col·laboració de l'Institut de Ciències Fotòniques i el jaciment arqueològic de Guissona per recuperar les inscripcions perdudes d'una àmfora de vi de l'època romana.

L'experiment, únic al món, ha estat tot un èxit, i les dades es faran públiques aviat en una prestigiosa revista internacional.


Una de les moltes contribucions dels romans a la civilització occidental va ser l'art d'elaborar vi i l'afició a consumir-lo. Conèixer el procés d'expansió de l'Imperi Romà equival, per tant, a seguir el rastre de les àmfores de vi que acompanyaven les legions. Un rastre que ens porta fins a Guissona, o el que era el mateix fa 2.100 anys, al campament romà de Iesso. En aquestes excavacions s'hi va trobar, entre moltes altres restes, una àmfora de vi. La datació exacta contribuiria a fixar una mica més el calendari de l'expansió romana a Catalunya, però les inscripcions tradicionals amb el nom del cònsul de torn estaven pràcticament esborrades.

Tota opció de saber-ne més semblava perduda... Tota? No! Unes petites restes resistien al pas del temps, i aquí és on va entrar en joc l'Institut de Ciències Fotòniques. En el marc d'un experiment pioner al món, els arqueòlegs van entregar l'àmfora als investigadors perquè la sotmetessin a un sistema de bombardeig de raigs làser utilitzat en biologia per a estudis cel·lulars. Els fotons de llum infraroja fan reaccionar l'aglutinant de la pintura de les inscripccions i les fan reaparèixer de manera lleu, però contundent.