"#CiberassetjamentZero": les federacions de pares, juntes per trencar el silenci

Les sis federacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya han engegat per primera vegada una campanya conjunta, #CiberassetjamentZero". L'objectiu és incorporar les famílies a la prevenció del ciberassetjament.

Implicaran totes les AMPA perquè se'n parli a totes les llars. Diuen que fer visible l'assetjament és el primer pas per impedir-lo.

Les sis federacions d'AMPA de Catalunya -FAPAC, DINCAT, AFAEC, FAPAES, FAPEL i CCAPAC- s'han unit per llançar la campanya amb dotze vinyetes que difondran l'any que ve per les xarxes socials i per altres canals amb missatges preventius.

En la presentació de la campanya 'Ciberassetjamentzero', els responsables de les federacions han destacat la importància de "trencar el silenci" i que el conjunt de la societat s'impliqui en un fenomen que "ens afecta i ens toca a tots".

La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha subratllat el valor que siguin els pares i mares els que adrecin un missatge directe a les famílies, sense intermediaris.

"La lluita contra el ciberassetjament comença en totes i cadascuna de les cases del país; l'escola sola no pot educar en valors".

En la mateixa línia, uns quants instituts han format grups d'alumnes per detectar els casos d'assetjament i frenar-los abans que no es facin més grans.

♦ Guerra contra l'assetjament a la xarxa: l'intent de Twitter per combatre els "trolls"

A Girona, s'han format més de 60 alumnes perquè detectin indicis de ciberassetjament a les xarxes socials i puguin atacar-los d'arrel. L'any passat ja es fa provar l'experiència en un institut i l'èxit va ser tal que ara ja ho fan onze.  

És per la seva manera de ser, empàtica, i la seva predisposició a ajudar els altres que els ha portat a ser els "facilitadors". Reben la formació necessària per detectar problemes o possibles conflictes entre companys i saber quan han d'intervenir i quan han de demanar ajuda a la resta de l'equip. Un dels participants és Albert Majó.

"M'agradarà molt fer-ho perquè bàsicament és arreglar uns problemes. És tractar-los com si no ho fossin. Si ho tractes ara d'així petit, ja no es farà gran. Això tampoc no ens treu gaire temps. Per tant, ho trobo molt interessant."
 

Tenen entre 14 i 16 anys, reben directament la formació de la Policia Municipal i són la peça clau d'un programa ideat expressament per impedir casos d'assetjament entre companys a través de les xarxes, violència o altres problemes, com la perillositat de la soledat i dels trastorns alimentaris. Per Quim Ruhí, coordinador del projecte Facilitadors 3.0, el més important és detectar-ho aviat.
 

"Els profes, les famílies, la policia, quan ens n'enterem és que la cosa està ja molt podrida. Per tant, ens interessa poder arribar abans i per poder arribar abans, ncessitem iguals."

De la mateixa opinió és Irene Alcaide, subinspectora de la Policia Municipal de Girona.

"Necessitàvem que algú de dintre ens detectés. Perquè, quan es detecta, té solució i el que nosaltres cerquem és una solució. No volem tenir culpables ni volem estigmatitzar ningú."

♦El telèfon d'atenció a víctimes d'assetjament escolar actiu aquest curs escolar