Charles Taylor abandona la presidència de Libèria i els rebels declaren el final de la guerra
El ja expresident de Libèria, Charles Taylor, ha traspassat el poder al fins ara vicepresident del govern, Moses Blah, tal com havia anunciat. No se sap, però, si Taylor s'exiliarà avui mateix a Nigèria o si encara trigarà uns quants dies a anar-se'n del país, i no se sap tampoc si això suposarà el final de molts anys d'enfrontaments. La retirada de Taylor era la condició "sine qua non" exigida tant pels rebels com per la comunitat internacional per girar full en l'últim gran conflicte obert de l'Àfrica occidental.
Ha estat un matí d'espera angoixant a Monròvia, la capital de Libèria.
Tota la població estava pendent de l'anunciada retirada del president, Charles Taylor, que pot significar un punt d'inflexió en una guerra civil que ja ha costat unes 250.000 vides, segons les organitzacions humanitàries. Tampoc no hi ha hagut combats entre les forces lleials a Taylor i els rebels.
Finalment, a les dues del migdia, tal com havia promès, Taylor ha entregat el poder al seu vicepresident, Moses Blah. A la cerimònia hi han assistit el president de Sud-àfrica, el de Ghana i el de Moçambic.
Taylor ha marxat cap a Nigèria, on li han ofert asil, tot i que pesa sobre ell una acusació de crims de guerra comesos a la veïna Sierra Leone.
Els rebels celebraven la marxa de Taylor, però ja han anunciat que tampoc no acceptaran l'autoritat del vicepresident i que volen la creació d'un govern interí al més aviat possible. S'espera que les parts enfrontades puguin reunir-se a Ghana aquesta mateixa setmana per negociar un acord de pau.
Els rebels van dir que es retirarien de la zona del port de Monròvia que controlen quan Taylor marxés. Això permetria que tota l'ajuda de les organitzacions humanitàries que s'hi ha anat acumulant es pogués distribuir finalment a la ciutat.
Moshes Blah és un home amb un currículum semblant al de Taylor, però s'ha compromès a dirigir una transició tranquil·la fins a l'octubre, en què es formarà un govern d'unitat nacional.
A la cerimònia hi han assistit els presidents de Ghana, Moçambic i Sud-àfrica. Una presència que reforça la nova voluntat dels africans de resoldre per si mateixos els problemes del continent negre.
La marxa de Taylor torna l'esperança als liberians. Un primer indici són, potser, les siluetes dels tres vaixells nord-americans amb 2.300 "marines" que s'han vist davant de Monròvia. El seu desembarcament és una vella aspiració dels liberians per assegurar-se que la pau es consolida.
