Charles Leadbeater: "Farem diners compartint coses a internet" (I)
Aquest periodista econòmic proposa "la revolució professional-amateur" com el capitalisme del s. XXI. En el seu darrer llibre, "Cloud Culture" explica com l'augment del "cloud computing" podria canviar la nostra cultura cap a una altra on tot està connectat, es comparteix, és més global i obert. c
El 2004, vostè va parlar sobre la "Pro-Am Revolution" (Revolució Pro Amateur). En què consisteix?
És una reflexió que es referia a aquella gent que feia coses perquè hi posen passió, no perquè els paguessin per fer-ho, però que podien ser considerades professionals per la gran qualitat que tenien. Em referia a activitats molt innovadores, relacionades amb l'art. El web va fer possible que es donés a conèixer molt ràpidament. Els bloguers en són un bon exemple i les relacions professionals i/o econòmiques que poden derivar-se de la seva tasca.
Tot això ho va dir fa sis anys. Creu que ha canviat la situació?
Aquest moviment ara és més gran que mai. Per totes les eines gratuïtes que han aparegut i per les xarxes socials, la interacció entre la gent a internet s'ha multiplicat exponencialment. La tecnologia s'ha tornat molt poderosa i està contagiant cada cop més persones. Abans només els professionals hi tenien accés.
I si un d'aquests professionals-amateurs vol guanyar-se la vida a internet? És possible?
Hi ha exemples de gent que ha creat petits negocis que donen rendiments a la xarxa, venent a particulars serveis i que accedeixen a un mercat global. Crec que hi ha molts professionals que han decidit explotar la xarxa fent una tasca molt valuosa, consideren que s'ha de pagar i troben resultats. En realitat és un test entre el que s'està fent, el que pots crear i oferir, i la demanda que pots trobar.
Ens trobem en un moment de testar els negocis a la xarxa?
Totalment. Estem testant molt les possibilitats de la xarxa. Internet és molt oberta però hi ha un conflicte amb la gent que vol controlar l'accés al coneixement. Les lleis del vell continent protegeixen molt.
Passem al concepte de "cloud culture", que li va servir per publicar recentment el seu darrer llibre. A què es refereix?
Està basat en la manera com creix internet, en ordinadors que es relacionen, a través de protocols igualitaris. I a mesura que tenim més aparells que ens connecten a la xarxa, sorgeix la necessitat de coordinar-los, d'existir al núvol d'internet, d'emmagatzemar milers de dades o rebre serveis particulars. Hi ha veus a favor i en contra, d'això, perquè companyies com Google o Amazon centralitzen molta informació de milions de persones. Però també hi ha projectes extraordinaris com el Google Books que està fent accessible milions de llibres a tot el món. Impensable fa uns anys.
Es potencia la cultura oberta però el poder continua estant en poques companyies...
Cert. La veu del ciutadà no ha estat gaire escoltada en el passat, potser sí la del consumidor però no la del ciutadà. Ara té molta més força. Hem de procurar que apareguin una gran diversitat de núvols, públics, oberts que contrarestin el poder dels privats i comercials. Quedar-nos únicament amb el Google seria perillós i avorrit.
Ser-hi, al núvol, ens portarà al "nou capitalisme" que vostè esmenta al seu llibre?
A la indústria tradicional del capitalisme et trio a tu com a consumidor, et venc alguna cosa a canvi d'una quantitat de diners i la relació s'acaba. Al nou capitalisme jo venc alguna cosa, però sobretot persegueixo que ho comparteixis amb molts altres.
Compartir i fer diners? No és gaire lògic...
Aquest és el dilema d'avui, perquè compartir no està en els principis del capitalisme. Però és possible. Apple fa diners a base de compartir; el programari lliure; els jocs d'ordinador com World WarCraft. Crec que en el futur la gent farà diners compartint, aquest és el gran potencial de Google actualment. Compartirà coneixement, cultura, informació i guanyarà diners potser creant plataformes especials perquè la gent es trobi a internet, o oferint recerques especialitzades, etc. Aquest és un capitalisme diferent del que es deriva de vendre't una nevera, per exemple.
Wikipedia o Wikileaks comparteixen però... fan diners?
No, no fan diners però tampoc és l'objectiu principal de cap dels dos projectes.
Creu que en el futur pagarem per la cultura, a internet?
Pagarem per serveis molt especials que tinguin un públic particular: per tenir accés a una comunitat molt particular. Però no pels continguts generalitzats.
Així que els diaris que apliquen aquesta estratègia estan equivocats?
El "Financial Times" és una excepció perquè té una informació molt específica. Però les notícies en general no tenen aquest interès. Si vaig al Google ho puc trobar gairebé tot.
I s'imagina pagar per accedir a la informació de Wikileaks?
Podria ser. El que ofereix és similar al contingut del "Financial Times". Tu què penses?, creus que la gent ho faria?
Crec que sortiran altres Wikileaks, amb informació molt especialitzada, referent a grans companyies o al sector financer, per exemple.
Sí, podria ser, però pensa que la gran basa de Wikileaks és que s'assegura l'anonimat de la font que aporta els documents. I també va estar motivat perquè era un projecte obert i públic, no res tancat.
(continua llegint la part II...)
És una reflexió que es referia a aquella gent que feia coses perquè hi posen passió, no perquè els paguessin per fer-ho, però que podien ser considerades professionals per la gran qualitat que tenien. Em referia a activitats molt innovadores, relacionades amb l'art. El web va fer possible que es donés a conèixer molt ràpidament. Els bloguers en són un bon exemple i les relacions professionals i/o econòmiques que poden derivar-se de la seva tasca.
Tot això ho va dir fa sis anys. Creu que ha canviat la situació?
Aquest moviment ara és més gran que mai. Per totes les eines gratuïtes que han aparegut i per les xarxes socials, la interacció entre la gent a internet s'ha multiplicat exponencialment. La tecnologia s'ha tornat molt poderosa i està contagiant cada cop més persones. Abans només els professionals hi tenien accés.
I si un d'aquests professionals-amateurs vol guanyar-se la vida a internet? És possible?
Hi ha exemples de gent que ha creat petits negocis que donen rendiments a la xarxa, venent a particulars serveis i que accedeixen a un mercat global. Crec que hi ha molts professionals que han decidit explotar la xarxa fent una tasca molt valuosa, consideren que s'ha de pagar i troben resultats. En realitat és un test entre el que s'està fent, el que pots crear i oferir, i la demanda que pots trobar.
Ens trobem en un moment de testar els negocis a la xarxa?
Totalment. Estem testant molt les possibilitats de la xarxa. Internet és molt oberta però hi ha un conflicte amb la gent que vol controlar l'accés al coneixement. Les lleis del vell continent protegeixen molt.
Passem al concepte de "cloud culture", que li va servir per publicar recentment el seu darrer llibre. A què es refereix?
Està basat en la manera com creix internet, en ordinadors que es relacionen, a través de protocols igualitaris. I a mesura que tenim més aparells que ens connecten a la xarxa, sorgeix la necessitat de coordinar-los, d'existir al núvol d'internet, d'emmagatzemar milers de dades o rebre serveis particulars. Hi ha veus a favor i en contra, d'això, perquè companyies com Google o Amazon centralitzen molta informació de milions de persones. Però també hi ha projectes extraordinaris com el Google Books que està fent accessible milions de llibres a tot el món. Impensable fa uns anys.
Es potencia la cultura oberta però el poder continua estant en poques companyies...
Cert. La veu del ciutadà no ha estat gaire escoltada en el passat, potser sí la del consumidor però no la del ciutadà. Ara té molta més força. Hem de procurar que apareguin una gran diversitat de núvols, públics, oberts que contrarestin el poder dels privats i comercials. Quedar-nos únicament amb el Google seria perillós i avorrit.
Ser-hi, al núvol, ens portarà al "nou capitalisme" que vostè esmenta al seu llibre?
A la indústria tradicional del capitalisme et trio a tu com a consumidor, et venc alguna cosa a canvi d'una quantitat de diners i la relació s'acaba. Al nou capitalisme jo venc alguna cosa, però sobretot persegueixo que ho comparteixis amb molts altres.
Compartir i fer diners? No és gaire lògic...
Aquest és el dilema d'avui, perquè compartir no està en els principis del capitalisme. Però és possible. Apple fa diners a base de compartir; el programari lliure; els jocs d'ordinador com World WarCraft. Crec que en el futur la gent farà diners compartint, aquest és el gran potencial de Google actualment. Compartirà coneixement, cultura, informació i guanyarà diners potser creant plataformes especials perquè la gent es trobi a internet, o oferint recerques especialitzades, etc. Aquest és un capitalisme diferent del que es deriva de vendre't una nevera, per exemple.
Wikipedia o Wikileaks comparteixen però... fan diners?
No, no fan diners però tampoc és l'objectiu principal de cap dels dos projectes.
Creu que en el futur pagarem per la cultura, a internet?
Pagarem per serveis molt especials que tinguin un públic particular: per tenir accés a una comunitat molt particular. Però no pels continguts generalitzats.
Així que els diaris que apliquen aquesta estratègia estan equivocats?
El "Financial Times" és una excepció perquè té una informació molt específica. Però les notícies en general no tenen aquest interès. Si vaig al Google ho puc trobar gairebé tot.
I s'imagina pagar per accedir a la informació de Wikileaks?
Podria ser. El que ofereix és similar al contingut del "Financial Times". Tu què penses?, creus que la gent ho faria?
Crec que sortiran altres Wikileaks, amb informació molt especialitzada, referent a grans companyies o al sector financer, per exemple.
Sí, podria ser, però pensa que la gran basa de Wikileaks és que s'assegura l'anonimat de la font que aporta els documents. I també va estar motivat perquè era un projecte obert i públic, no res tancat.
(continua llegint la part II...)
