Centenars de nens catalans fills d'estrangers musulmans tornen al país familiar per estudiar l'Alcorà

Centenars de nens catalans fills d'estrangers musulmans tornen al país familiar per estudiar l'Alcorà. Un equip de TV3 ha viatjat a Gàmbia i ha visitat diferents madrasses, escoles on, majoritàriament, s'ensenya l'Alcorà. Hi han trobat més de 120 nens d'entre 7 i 18 anys. El temps que s'hi quedin dependrà de la capacitat que tinguin de memoritzar el llibre sagrat.
Centenars de nens catalans fills d'estrangers musulmans tornen al país familiar per estudiar l'Alcorà
Serekunda

Centenars de nens catalans fills d'estrangers musulmans tornen al país familiar per estudiar l'Alcorà

Centenars de nens catalans fills d'estrangers musulmans tornen al país familiar per estudiar l'Alcorà. Un equip de TV3 ha viatjat a Gàmbia i ha visitat diferents madrasses, escoles on, majoritàriament, s'ensenya l'Alcorà. Hi han trobat més de 120 nens d'entre 7 i 18 anys. El temps que s'hi quedin dependrà de la capacitat que tinguin de memoritzar el llibre sagrat.
Televisió de Catalunya Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Cada any, centenars de nens catalans fills d'estrangers musulmans viatgen al país d'origen familiar per aprendre l'Alcorà. És el cas de nens i nenes de les comunitats marroquina, senegalesa o gambiana que viuen a Catalunya.

Un equip de TV3 ha viatjat a Gàmbia i ha visitat diferents madrasses, escoles on, majoritàriament, s'ensenya el llibre sagrat dels musulmans. Un exemple de l'abast del fenomen és que a les sis madrasses dels afores de Banjul i Serekunda hi havia més de 120 nens i joves catalans, d'entre 7 i 18 anys, que viuen a ciutats com Mataró, Olot, Malgrat de Mar, Rubí o Granollers.

No hi ha dades per quantificar el nombre de nens catalans que estudien a les madrasses de Gàmbia. Dels que ha pogut visitar TV3, la majoria han nascut a Catalunya, i quan arriben a l'Àfrica pocs saben quant temps s'hi quedaran. Mamadou Fufana ja té horitzó de tornada.

"Em vaig espantar. Em pensaria que ja no tornaria allà, però no. Els meus pares han canviat d'opinió. D'aquí a un any tornaré allà."

Molts tenen entre 10 i 13 anys, però alguns hi arriben als 7 i altres no se'n van fins als 18. El director de la madrassa ha permès l'accés de TV3, però amb la condició d'entrevistar els nens catalans en grup al seu despatx. Una situació que els intimida i potser els impedeix parlar obertament. Alguns han oblidat el català i la majoria s'enyoren, sigui dels pares i amics, o del menjar o els jocs.

"Allà feia molts jocs que m'agradaven, però quan he vingut aquí només hem fet futbol."

"Els pares, els amics que tenia allà, que aquí no els puc trobar perquè són massa lluny."

"La calor, l'olor, coses, el menjar també ha canviat molt. L'aigua, una mica."

El temps que es quedaran ve marcat per la capacitat que tinguin de memoritzar l'Alcorà o, almenys, una part. Poden estar estudiant, durant hores únicament el llibre sagrat, que ho combinen amb la pregària. La majoria d'aquests nens parlen sarahule, català i castellà, però, en canvi, desconeixen l'àrab. Tot i així, memoritzen diariàment l'Alcorà, encara que no en coneixen el contingut ni l'entenen.

"Com ha canviat la nostra vida? Hem vingut aquí a estudiar la nostra religió perquè allà no ho estudiàvem bé. Aquí també estudiem matemàtiques, àrab, anglès, tot excepte el català i l'espanyol".

"Quan estava a Espanya, estudiava socials, matemàtiques, però aquí estudiem Alcorà, anglès i moltes més coses".

"Quan estava a Espanya jo no sabia que vindria aquí. Em van portar aquí. M'havien dit de venir a una escola. Jo no m'ho esperava i quan he vingut aquí no m'hi he acostumat. Era molt difícil acostumar-s'hi, però a poc a poc ho he pogut fer".

Alguns estudiants són interns. Viure a la madrassa costa menys d'un euro al dia i hi ha un grup de dones que els renten la roben i els preparen el menjar. El director del centre destaca la presència de mestres d'arreu.

"Més de 45 mestres treballen aquí. Tots vénen d'universitats de l'Aràbia Saudita, Egipte, el Caire i altres països d'Aràbia."

En algunes escoles alcoràniques es combina l'estudi del llibre sagrat amb activitats esportives o altres assignatures. En altres, nens i nens comparteixen el mateix espai. Per a la majoria de famílies, la formació en l'Alcorà a Gàmbia és fonamental per aprofundir en la seva religió.

Els motius que els empenyen a portar els fills a fer aquesta immersió en l'Alcorà són diversos. De vegades es fa per no perdre el lligam amb els seus països i mantenir la tradició i la religió. En altres casos, justifiquen que aquests joves no acaben de trobar el seu lloc a Catalunya o bé que volen fer-los aprendre que les coses s'han de guanyar.

"Fa 32 anys que sóc aquí i no he tingut cap problema a la comissaria ni enlloc. El nen no sabia on anava, no feia res, sempre amb problemes. Per això l'enviem a Gàmbia a estudiar religió, perquè la religió diu 'prohibit robar'."

"És una prova dura, és el que els nens han de saber, que a la vida no tot et ve donat, s'ha de patir i treballar per guanyar-ho. Un nen aquí ha nascut amb tot. A Gàmbia veuran les diferències".

VÍDEOS RELACIONATS