Catalunya va rebre gairebé 1.500 menors estrangers no acompanyats el 2017

Catalunya va rebre durant tot el 2017 gairebé 1.500 menors estrangers no acompanyats, una xifra que suposa més del doble dels que ho van fer l'any anterior. El 2016 van arribar a Catalunya 684 menors i el 2015 en van arribar 377.

Tot apunta que aquest 2018 les arribades augmentaran. Davant d'aquesta situació, la DGAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, ha engegat un pla de xoc per agilitzar els tràmits per l'acollida de menors i millorar després la seva integració social i laboral al territori.

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, destaca els objectius del pla d'atenció a aquests menors estrangers:

"En primer lloc, com abordar millor la primera emergència, la primera acollida gairebé humanitària. En segon lloc, veure com podem millorar la intervenció en aquests menors sabent que l'objectiu final no serà el reagrupament familiar, sinó un itinerari d'emancipació i d'autonomia."

L'arribada massiva els últims mesos va provocar una saturació dels recursos. Els primers dies els passen a sala d'espera que hi ha la planta baixa de l'edifici de la Fiscalia de la Ciutat de la Justícia. Hauria de ser una estada curta, de poques hores, perquè la Fiscalia certifiqui si realment són menors. Però l'estada s'allarga i els menors hi malviuen uns dies fins que tenen un centre d'acollida assignat.

Per millorar l'acollida, es vol teixir una xarxa local d'atenció als menors. Es vol potenciar l'acolliment en famílies extenses, ja que molts d'ells tenen parents a Catalunya. O en famílies alienes, amb la tutela de la DGAIA. També es vol potenciar els pisos d'atenció social a joves tutelats i extutelats, de 16 a 21 anys, per poder-los garantir una atenció més personalitzada.

Per millorar el procés d'emancipació i integració social es treballarà en xarxa per oferir formació ocupacional. També s'intentarà que puguin accedir a la prestació de garantia juvenil, tot i la seva edat i el poc temps de tutela. Per últim, s'intentaran crear vincles amb la comunitat marroquina de cada zona.

Georgina Oliva, directora de la DGAIA, ha destacat les ajudes a què poden optar els joves que ja han complert els 18 anys:

"Als joves que diuen que necessiten alguns dels serveis que ofereix l'àrea, els fem una entrevista. L'ajuda pot ser des d'un pis fins a un acompanyament amb inserció laboral o un assessorament jurídic puntual o la prestació econòmica a què tenen dret els nois i les noies que han estat tutelats pel sistema de protecció. Tot això és fins al 21 anys."

Tot i que el 90% dels menors arriben directament a Barcelona atrets per la fama de la ciutat, finalment només s'hi queden el 26%. Al principi no volen marxar-ne, però la insistència dels treballadors socials fa que acabin preferint estar en zones més rurals, similars als seus pobles d'origen del Marroc, amb condicions d'allotjament i d'integració molt millors que a la capital.

Segons Francesc Iglesias, és bàsic donar resposta a un fenomen que tot apunta que es mantindrà uns quants anys.