Catalunya supera els 7,5 milions d'habitants i registra l'increment d'estrangers més baix de la dècada
La població empadronada a Catalunya ja ha franquejat la frontera dels 7,5 milions d'habitants i l'1 de gener del 2010 se situa en els 7.504.881 habitants, segons les dades que aquest dijous ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquestes dades també revelen que l'increment de la població estrangera empadronada a Catalunya és el més baix de la darrera dècada: se situa en el 0,3%, i s'explica sobretot pel descens del nombre de sud-americans.
La població catalana s'ha incrementat en gairebé 29.500 persones aquest any respecte del 2009 i ja ha superat la barrera dels 7,5 milions d'habitants. L'ascens d'empadronats s'ha situat en el 0,4%, el mateix que la mitjana espanyola. Amb aquestes dades, Catalunya és la tercera comunitat on s'ha produït un augment de població més elevat en termes absoluts i se situa just darrere de la Comunitat de Madrid i Andalusia.
Segons les dades de l'INE, la xifra d'estrangers empadronats a Catalunya ha augmentat fins a 1.190.000, un 0,3%, l'augment més baix en l'última dècada. El descens d'estrangers s'explica sobretot per la caiguda del nombre de sud-americans. En canvi, segueix creixent la població romanesa i marroquina.
Pel que fa a Espanya, el nombre de persones empadronades a l'Estat l'1 de gener del 2010 és de més de 46.950.000, una xifra que suposa un increment del 0,4% respecte al 2009, en concret són 205.725 persones més.
Romanesos i marroquins, els estrangers més nombrosos
D'aquests gairebé 47 milions d'habitants, 5,7 milions són estrangers, mentre que més de 41,2 milions tenen la nacionalitat espanyola. D'entre les nacionalitats de la Unió Europea més nombroses establertes a l'estat espanyol destaquen els romanesos, que són gairebé 830.000, seguits dels de nacionalitat britànica, que són gairebé 400.000. D'entre els no comunitaris, els marroquins continuen sent els més nombrosos, amb una xifra que supera els 746.000. Pel que fa a les tendències, cal assenyalar que baixa la població procedent de Sud-amèrica, ja que alguns hi han tornat. És el cas de Bolívia, amb un descens del 8,7%; l'Argentina, amb una baixada del 8,2%, i del Brasil i l'Equador, amb descensos del 7,6% i 6,3% respectivament.
Segons aquestes dades de l'INE, el 49,4% dels empadronats són homes i el 50,6% són dones. Per edats, el 15,6% de la població té menys de 16 anys, el 42,6% se situa entre els 16 i els 44 anys i el 41,8% té 45 anys o més.
Segons les dades de l'INE, la xifra d'estrangers empadronats a Catalunya ha augmentat fins a 1.190.000, un 0,3%, l'augment més baix en l'última dècada. El descens d'estrangers s'explica sobretot per la caiguda del nombre de sud-americans. En canvi, segueix creixent la població romanesa i marroquina.
Pel que fa a Espanya, el nombre de persones empadronades a l'Estat l'1 de gener del 2010 és de més de 46.950.000, una xifra que suposa un increment del 0,4% respecte al 2009, en concret són 205.725 persones més.
Romanesos i marroquins, els estrangers més nombrosos
D'aquests gairebé 47 milions d'habitants, 5,7 milions són estrangers, mentre que més de 41,2 milions tenen la nacionalitat espanyola. D'entre les nacionalitats de la Unió Europea més nombroses establertes a l'estat espanyol destaquen els romanesos, que són gairebé 830.000, seguits dels de nacionalitat britànica, que són gairebé 400.000. D'entre els no comunitaris, els marroquins continuen sent els més nombrosos, amb una xifra que supera els 746.000. Pel que fa a les tendències, cal assenyalar que baixa la població procedent de Sud-amèrica, ja que alguns hi han tornat. És el cas de Bolívia, amb un descens del 8,7%; l'Argentina, amb una baixada del 8,2%, i del Brasil i l'Equador, amb descensos del 7,6% i 6,3% respectivament.
Segons aquestes dades de l'INE, el 49,4% dels empadronats són homes i el 50,6% són dones. Per edats, el 15,6% de la població té menys de 16 anys, el 42,6% se situa entre els 16 i els 44 anys i el 41,8% té 45 anys o més.
