Catalunya obté uns resultats educatius mediocres comparats amb la resta d'Europa
El sistema educatiu català té un problema d'eficàcia, segons conclou un informe de la Fundació Jaume Bofill. L'estudi indica que els resultats educatius a Catalunya són mediocres comparats amb la resta d'Europa, i que altres països treuen molt més rendiment dels mateixos recursos. De fet, assegura que se situaria en la penúltima posició dels països de l'OCDE. També assegura que l'escola concertada i privada té un nivell superior al de la pública, tot i que tampoc obté resultats satisfactoris, i que el sistema educatiu no aconsegueix compensar les desigualtats socials dels alumnes en funció del seu origen.
L'informe que ha elaborat la Fundació Jaume Bofill, que s'ha fet públic sota el títol "Les desigualtats educatives a Catalunya", compara el sistema educatiu català amb el dels països de l'OCDE i està basat en tres aspectes: l'equitat, l'excel·lència i l'eficiència. L'informe PISA 2006 és la base documental que ha permès a la Fundació Bofill desenvolupar aquest treball comparatiu, fet amb alumnes de 15 anys. El resultat és preocupant, perquè situa Catalunya en penúltima posició entre els països de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) per davant només de Grècia.
Una de les conclusions més preocupants d'aquest informe, que pinta un panorama pitjor respecte de l'anterior, del 2003, és que en matemàtiques, lectura i ciències estem força punts per sota de la mitjana del nivell de l'Europa dels 25 i dels països de l'OCDE, i que la culpa no és només de la poca inversió pública o del baix nivell educatiu, sinó que cal estudiar les altres raons.
Pública vs. privada i concertada
El text constata un empobriment dels resultats de l'escola pública durant els últims anys, i també detalla les diferències entre el sector públic i el privat. A l'escola privada i concertada el nivell d'ensenyament és, segons l'estudi, superior que en la pública, també en matemàtiques, lectura i ciències. De fet, obté entre 40 i 45 punts per sobre, però, tot i això, tampoc aconsegueix resultats satisfactoris ni arriba al nivell europeu.
Segons ha explicat Jordi Sánchez, director de la Fundació Bofill, a "El matí de Catalunya Ràdio", un dels factors determinants del nivell i l'excel·lència dels centres educatius és la implicació del component familiar i, en aquest sentit, com que els sectors de la societat més formats i més preparats han pogut anar abandonant l'escola pública en favor de la concertada, els centres públics ho han notat i se n'han ressentit.
Desigualtats socials
On també hi ha moltes desigualtats és en les oportunitats educatives, ja que els alumnes amb menys oportunitats socials tenen el nivell de ciències 84 punts inferior a la resta. De fet, conclou que Catalunya té un sistema educatiu que no aconsegueix compensar desigualtats socials d'origen, i troba una "elevadíssima desigualtat" entre el nivell que assoleixen els alumnes nascuts aquí i els nascuts a fora, fins al punt que la Fundació Bofill assegura que l'escola s'ha equivocat en la manera de tractar la diversitat cultural.
Segons l'informe, a més, a Catalunya el 25% dels alumnes de 15 anys que van a l'escola pública tenen un greu risc de fracàs escolar i no estan preparats ni per superar uns estudis superiors ni per incorporar-se a cap feina. En el cas de l'escola privada o concertada el percentatge baixa fins al 10%.
Responsabilitats i possibles solucions
Entre alguns dels remeis que apunta la Fundació Bofill hi ha la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge, ja que, segons Ferran Ferrer, un dels responsables de l'estudi, no pot ser, per exemple, que un mestre hagi de fer front a una aula amb 26 alumnes el 95% dels quals són immigrants.
La fundació també proposa destinar més diners on hi ha més necessitats, millorar la preparació dels docents que atenen la immigració i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Sobre els nous espais de benvinguda per a immigrants acabats d'arribar, Ferrer ha advertit que els especialistes en diversitat cultural no hi confien.
En el capítol de responsabilitats, Ferrer apunta tant l'actual govern tripartit com l'anterior, de CiU, que va governar durant 23 anys, però també els mestres i professors, així com els pares i la mateixa societat de consum.
