Catalunya, la comunitat amb menys metges per habitant

D'acord amb un estudi fet per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre de metges més baix per a cada cent mil habitants, amb l'Aragó a l'extrem oposat, amb 270. L'estudi conclou que més que la falta de metges a Catalunya, el problema és la distribució desigual dels professionals de sanitat en el territori. Per sota de la mitjana hi ha les Canàries, Ceuta i Melilla, Andalusia, les illes Balears i, finalment, Catalunya.
Catalunya, la comunitat amb menys metges per habitant
Madrid

Catalunya, la comunitat amb menys metges per habitant

D'acord amb un estudi fet per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre de metges més baix per a cada cent mil habitants, amb l'Aragó a l'extrem oposat, amb 270. L'estudi conclou que més que la falta de metges a Catalunya, el problema és la distribució desigual dels professionals de sanitat en el territori. Per sota de la mitjana hi ha les Canàries, Ceuta i Melilla, Andalusia, les illes Balears i, finalment, Catalunya.
Redacció
El president de l'Organització Mèdica Col·legial, Juan José Rodríguez Sendín (Foto: ACN)

El president de l'Organització Mèdica Col·legial, Juan José Rodríguez Sendín (Foto: ACN)

El president de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, ha denunciat en una roda de premsa que Salut s'ha convertit en un sistema "fragmentat" en disset departaments.

L'Aragó, amb 270,31 facultatius per a cada cent mil habitants, és la comunitat espanyola amb més professionals de la salut davant de Catalunya, amb 128,66 professionals i l'última posició de la llista, segons dades corresponents al 2008.

Rodríguez Sendín afirma que això no vol dir, però, que els aragonesos tinguin el nombre adequat de metges, ja que la majoria es concentren a la província de Saragossa i es deixen desateses les de Osca i Terol sense cap mecanisme que reguli la situació.

La llista la continuen Castella i Lleó (260,85), Castella-la Manxa (247.34), Astúries (246,94), Extremadura (242,83), Cantàbria (238,28), Navarra (233,75), Madrid (226,12), La Rioja (224,43), Galícia (223,53), el País Basc (218,67), Múrcia (213,27) i el País Valencià (203,19).

Per sota de la mitjana nacional, que és de 201,79 metges per a cada cent mil habitants, s'hi situen les Canàries (196,63), Ceuta i Melilla (186,68), Andalusia (185,62), les Balears (143,60) i, finalment, Catalunya (128,66).

En el conjunt dels 31 països inclosos en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), la posició espanyola en nombre de metges assistencials és de 3,5 per a cada 1.000 habitants -la mitjana és de 3,1.

Per tant, totes les comunitats autònomes espanyoles superen la mitjana excepte Melilla, Castella-la Manxa, Múrica, Ceuta, Andalusia i Catalunya. L'Aragó, Madrid i Navarra, per contra, lideren el rànquing.

Les dades, per tant, no reflecteixen la manca de professionals, sinó la de la seva distribució en funció del nombre de població depenent de les comunitats autònomes.

A més, els portaveus dels col·lectius més representatius han denunciat que hi ha la necessitat d'un registre nacional de professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS) perquè en cas contrari, no es pot fer una relació comparativa per tal de gestionar correctament els recursos humans.

El president ha fet al·lusió a l'"obscurantisme" que hi ha en l'àmbit de la gestió sanitària, que és "manifestament millorable", ja que la inversió augmenta sense que ho faci la qualitat dels serveis.

El percentatge que la despesa sanitària total ha representat pel producte interior brut (PIB) ha evolucionat a Espanya del 7,2% de l'any 2000 al 9,0% del 2008.

Els col·lectius mèdics consideren "més preocupant" el creixement del ritme de les despeses sanitàries, perquè en comparació amb els altres països de l'OCDE amb un PIB superior, ha crescut molt en els tres últims decennis.

En el darrer sexenni del qual hi ha dades hospitalàries (2002-2008), la població espanyola ha augmentat un 10,5%, mentre que el nombre de pacients, incloent-hi altes i cirurgia ambulatòria, ho ha fet un 15,3%, els metges hospitalaris, un 27,6%, el personal d'infermeria, un 25,6% i, el personal administratiu, un 27,0%.

En el mateix període, la despesa hospitalària s'ha elevat a Espanya a un 82%, mentre que el PIB ho ha fet un 49%. En paraules de Rodríguez Sendín, "amb les dades anteriors a la mà, i tenint en compte les característiques de la crisi econòmica en què es troba Espanya, més control de les despeses sanitàries sembla inevitable".