Catalunya inverteix 1.500 milions a l'any menys en educació que la mitjana espanyola

Catalunya i altres comunitats com Madrid o les Balears estan a la cua d'Europa en inversió educativa. Així ho constata l'Anuari 2016 de la Fundació Jaume Bofill, que cada any fa un retrat de l'estat de l'educació.

El pressupost d'Ensenyament dels últims anys s'ha mogut entorn dels 5.000 milions d'euros. Concretament aquest any és de 5.684 milions d'euros.

Segons l'estudi, el conjunt de les administracions -Estat, Generalitat, diputacions i ajuntaments- van invertir el 2015 a Catalunya un 3,7% del PIB en educació, mentre que la mitjana espanyola es va situar al 4,4% i a d'Europa, al 5,1%.

Ens caldrien 1.500 milions d'euros anuals extres per situar-nos en la mitjana espanyola i fins a 3.000 milions addicionals per arribar a l'europea.

Els autors de l'Anuari, Francesc Pedró i Bernat Albaigés, asseguren que un dels factors que incideix en la "baixa despesa pública en educació a Catalunya és el model de finançament autonòmic". Segons destaquen, les comunitats autònomes amb un dèficit fiscal més important tenen nivells de despesa inferiors, fins i tot a paritat de PIB.

Els resultats milloren

Malgrat les xifres, l'estudi destaca millores en el sistema educatiu català. Hi ha hagut millors resultats, menys abandonament i menys diferències entre alumnes més i menys afavorits. Un mèrit que, segons Pedró, es deu en gran part als mestres:

"Fonamentalment a la resiliència que els docents han tingut a l'hora d'entomar la crisi. En definitiva, van decidir que volien protegir l'escola justament del que està succeint al seu exterior."

Entre els aspectes que han millorat entre els anys 2007 i 2015 hi ha la taxa de graduació a l'ESO, que ha passat del 79,0% al 87,7%. També el nombre d'alumnes que fan el curs que els correspon, que del 68,4% ha pujat fins al 76,6%.

El percentatge d'alumnes que abandonen els estudis sense haver assolit ensenyaments secundaris postobligatoris ha decrescut del 32,9% al 18,0%.

L'equitat, l'assignatura pendent

Els autors reconeixen, a més, l'esforç per fer polítiques centrades en els alumnes i els centres d'un entorn socioeconòmic més baix, però asseguren que encara falten avenços significatius per aconseguir l'equitat. En aquest punt diuen que la primera prioritat és garantir la gratuïtat de l'escolarització de l'alumnat en risc de pobresa:

"La primera de les quals és garantir la gratuïtat en l'ensenyament infantil de 0 a 3 anys d'aproximadament 60.000 infants que estan realment en situació de pràcticament risc de pobresa."

Garantir aquesta inclusió tindria un cost anual de 205 milions d'euros.

Segons Pedró i Albaigés, aquest és un dels problemes reals del sistema educatiu, "lluny dels debats interessats sobre l'adoctrinament". Els altres problemes fonamentals, asseguren, són les desigualtats d'accés, la segregació escolar i l'abandonament educatiu prematur.

Els autors de l'informe també consideren fonamental millorar la formació dels docents i que la gratuïtat de l'ensenyament obligatori sigui real, com passa a la majoria de països del nostre entorn.