Catalunya i Escòcia entren de ple en el debat dels candidats a la CE

En el primer debat de candidats a la CE se'ls ha preguntat directament per la qüestió sobiranista catalana i escocesa
Catalunya i Escòcia entren de ple en el debat dels candidats a la CE
Brussel·les

Catalunya i Escòcia entren de ple en el debat dels candidats a la CE

En el primer debat de candidats a la CE se'ls ha preguntat directament per la qüestió sobiranista catalana i escocesa
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els processos sobiranistes de Catalunya i Escòcia han entrat de ple en el debat de les eleccions europees. I ho ha fet en el primer debat de candidats a presidir la Comissió Europea. Per primera vegada a la història, els cinc caps de cartell han participat en un debat conjunt, un diàleg multilingüe cronometrat al mil·límetre que s'ha transmès a tota la Unió Europea. Ha estat l'únic cop que s'han trobat en campanya els cinc candidats oficials a la Comissió.

El luxemburguès Jean-Claude Juncker, pel Partit Popular Europeu, que ha intervingut en francès; l'alemany Martin Schulz, pel Partit Socialista Europeu, que ho ha fet en anglès; el belga Guy Verhofstadt, per l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, que també ha optat per l'anglès; l'alemanya Ska Keller pel Partit Verd Europeu (que es presenta amb José Bové i ha parlat en l'anglès) i, finalment, el grec Alexis Tsipras, pel Partit de l'Esquerra Europea, que ha parlat en grec. Tots cinc han intercanviat arguments durant 90 minuts en un debat a l'hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les, davant d'una audiència entusiasta.

El futur de Catalunya i Escòcia

Catalunya i Escòcia han entrat en escena a la meitat del debat. Preguntats sobre el futur d'aquests dos pobles dins la Unió Europea en cas d'independitzar-se dels seus estats, els aspirants han respost amb matisos.

El candidat dels liberals (el grup al qual està adscrit Convergència Democràtica) Guy Verhofstad ha buscat l'equilibri i ha demanat diàleg i que es tingui en compte la veu de la gent. Tot i defensar que "no és una qüestió en què hagi d'intervenir la UE" ha acabat apostant per "jugar un paper positiu en el diàleg entre Espanya i els catalans".

El candidat Alexis Tsipras ha afirmat que l'esquerra europea respecta el dret a l'autodeterminació, però ha advertit que el "xoc entre pobles" no porta a "cap resultats positiu". Per això ha suggerit una solució federal per a Catalunya i Escòcia: "No pensem que haguem de considerar un canvi de fronteres, volem respecte pel dret dels pobles a decidir el seu futur sobre la base del dret internacional. Catalunya o Escòcia podrien tenir una autonomia reforçada més àmplia, dins d'una comunitat federal".

La candidata dels Verds, Ska Keller, ha estat la que més obertament s'ha pronunciat a favor del procés. És del parer que Catalunya i Escòcia haurien de tenir el dret a decidir el seu futur, fins al punt que, com a presidenta de la Comissió Europea, els donaria la benvinguda a la Unió Europea en cas que Catalunya i Escòcia esdevinguessin independents. "Els acolliria amb moltíssima satisfacció si decidissin ser independents, els donaria la benvinguda a la UE", ha remarcat.

El conservador Jean-Claude Juncker ha respost tirant pilotes fora: "Són temes que pertanyen als regnes d'Espanya i el Regne Unit." També ha dit, però, que "sempre s'han de respectar les constitucions nacionals".

En el mateix sentit, Martin Schulz, ha recordat que cal observar les constitucions nacionals i ha diferenciat entre Escòcia i Catalunya. "A Escòcia hi haurà un referèndum a la tardor, en altres països el referèndum no és vinculant, per això a la UE no és possible respondre a aquesta pregunta d'una forma única." Schultz ha afegit que, si Escòcia vota pel "sí", "es convertirà en un país sobirà i tindrem un procediment perquè entri a la UE". Ara bé, ha advertit que "això no és possible traslladar-ho a altres països, caldrà veure què passa dins dels marcs constitucionals nacionals".

L'economia i els valors europeus

En l'àmbit econòmic, els candidats d'esquerres han qüestionat l'austeritat que ha marcat l'última legislatura, mentre que des de l'altre cantó de la balança han opinat que, mentre hi hagi deute públic, no és possible el creixement.

"Qui vol creixement i crear ocupació ha de posar ordre a les finances públiques", ha afirmat Juncker, que ha estat contundent en dir que no acceptarà "mai" que se'ls digui que no han estat "prou solidaris amb Grècia".

També Verhofstadt ha argumentat que el creixement passa per "no tenir més deutes, perquè no es poden pagar" i ha demanat que s'aprofiti "l'enorme mercat europeu".

Tsipras ha carregat contra "la mania del deute" i ha reclamat "una solució com la d'Alemanya l'any 53, amb un gran moment de solidaritat". El líder de Syriza ha denunciat que les retallades han posat el seu país al límit: "El medicament ha estat a punt de matar el malalt."

Ska Keller ha reclamat més preocupació "per les persones, i no pels bancs" i que no es deixi de banda la lluita contra el canvi climàtic "perquè això també determinarà el nostre futur".

Schultz també ha demanat que el ciutadà es posi "al primer lloc" i que els contribuents no hagin de "pagar pels especuladors".

Relacions internacionals i valors

El diàleg entre els aspirants a rellevar Durao Barroso també ha inclòs referències a la política internacional. Tots cinc han coincidit que cal ser més ferms davant de Rússia per la crisi amb Ucraïna.

Sobre la crisi migratòria, Tsipras ha advertit que cal una reforma profunda per evitar que el Mediterrani sigui una "gran tomba", mentre que Juncker ha admès que cal més implicació dels estats membres i treballar als països d'origen.

Tant Verhofstadt com Tsipras han esmentat la reforma de l'avortament a Espanya com una involució, que, segons el grec, ens porta directament a l'època de Franco. La moderadora els ha preguntat directament si calia permetre crucifixos als edificis públics o que les dones hi vagin amb vel islàmic, interrogant que Schulz ha respost dient que cal que els llocs públics siguin "neutres". Juncker ha coincidit que cal defensar els principis europeus com la igualtat, però que, a la pràctica, cal "deixar fer" els estats membres.

Els candidats han admès que cal millorar la participació perquè els ciutadans europeus se sentin més identificats amb els comicis i han clamat contra l'euroescepticisme. Juncker ha alertat que, sense l'euro, hi hauria una "guerra monetària", mentre que Verhofstadt ha criticat que manin "només París i Berlín" i Tsipras ha sentenciat que el gran dèficit d'Europa "és el democràtic" i que la corrupció és "estructural" al sud del continent. 

Format del debat

El debat ha estat moderat per la periodista italiana Monica Maggioni, presentadora i directora del canal públic RAI News 24. L'organització ha celebrat la repercussió del debat a les xarxes socials, amb més de mil tuits per minut i amb etiquetes com #EP324, la que els hem proposat,o #TellEurope

VÍDEOS RELACIONATS