Catalunya i Barcelona es reivindiquen per acollir davant la "inoperància" del govern central en el Dia dels Refugiats

Catalunya i Barcelona es reivindiquen per acollir davant la "inoperància" del govern central en el Dia dels Refugiats

Catalunya i Barcelona es reivindiquen per acollir davant la "inoperància" del govern central en el Dia dels Refugiats

L'Anhamed, del Sàhara Occidental; la Carol, d'Hondures, i la Tatiana, d'Ucraïna, conversen amb Joan Raventós en l'acte institucional pel Dia Mundial de les Persones Refugiades, el 20 de juny del 2017.

L'Anhamed, del Sàhara Occidental; la Carol, d'Hondures, i la Tatiana, d'Ucraïna, conversen amb Joan Raventós en l'acte institucional pel Dia Mundial de les Persones Refugiades, el 20 de juny del 2017. (Horitzontal)

ACN Barcelona.-El Govern i l'Ajuntament de Barcelona han reivindicat el seu paper en l'acollida de persones refugiades davant l'incompliment de l'estat espanyol dels seus compromisos, en l'acte institucional al consistori pel Dia Mundial de Persones Refugiades. "Seguirem treballant dissortadament sense la complicitat del govern de l'estat, que no transfereix cap dels molts recursos que percep del fons de la Unió Europea", ha afirmat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. "Davant la inoperància, la ineficàcia i l'opacitat informativa del govern central, hi ha les ciutats que pretenen organitzar-se i fer un pas al front per fer allò que no els toca a elles", ha assenyalat el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, Jaume Asens. En el manifest, les entitats han reclamat "més implicació de tots els actors per completar i desenvolupar el nivell d'assistència i protecció de les persones refugiades".

Bassa ha lamentat que "ciutats i altres governs treballin junts" i en canvi l'executiu espanyol no les reconeix com a "participació compromesa i activa". La consellera ha recordat mesures que ha impulsat el Govern i ha destacat que els refugiats podran accedir a la Renda Garantida de Ciutadania en les mateixes condicions que la resta de persones vulnerables del país a partir del setembre. Per la seva banda, Asens ha subratllat que totes les institucions s'han de sentir interpel·lades per "estar a l'alçada de les exigències" del context actual de crisi humanitària i ha postulat les ciutats per participar dels "deures que no fa l'estat". Segons les últimes dades actualitzades, i que ha mostrat el conductor de l'acte, el director de Comitè Català de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, Joan Raventós, l'estat espanyol ha acollit 886 persones, el 5,6% del nombre de refugiats a què s'havia compromès abans del setembre d'aquest any. En el conjunt de la Unió Europea, s'han acollit 18.418 persones, l'11,5% del pla de reubicació. En el manifest, les entitats han reclamat "un compromís de totes les administracions públiques" cap a les persones refugiades i han exigit al govern espanyol "una solució global i estructural" que garanteixi l'aplicació efectiva del dret d'asil. Una vegada més han demanat a l'estat espanyol que compleixi el compromís d'acollir 17.337 persones dels camps de Grècia i Itàlia abans del 26 de setembre de 2017. Han denunciat l'"acord vergonyós" que va signar la Unió Europea amb Turquia i "qualsevol acte de repressió a les fronteres i els camps" i han demanat combatre el discurs de la por i la "utilització dels nouvinguts com a boc expiatori del desmantellament de l'estat del benestar o com una arma de confrontació ideològica o partidista". Les entitats signants del manifest han reivindicat la multiplicitat de motius de la fugida més enllà de la guerra, com ara l'orientació sexual, la identitat religiosa o la ideologia per entendre la realitat del refugi a Catalunya i a Barcelona, així com la diversitat de procedències dels refugiats, desplaçats, sol·licitants d'asil i apàtrides.En l'acte, hi han participat l'Anhamed, del Sàhara Occidental; la Tatiana, d'Ucraïna, i la Carol, d'Hondures, que han mantingut una conversa amb Raventós sobre les seves vivències. "Per a mi, ser refugiada és una etiqueta, però també forma part de la meva història i la meva identitat. Em sento etiquetada, però no em molesta, sinó que em sento orgullosa, perquè és un motiu de lluita", ha afirmat Carol, que és transsexual i va haver de marxar d'Hondures. L'acte també ha comptat amb l'actuació de la coral 'Veus sense fronteres', formada per persones sol·licitants d'asil i que té com a objectiu potenciar el desenvolupament personal i l'enriquiment social. L'associació Voces con sentidos, que va néixer el 2009 a Colòmbia amb l'objectiu de crear llaços entre l'art i els drets humans, ha impulsat el projecte de la coral.