Catalunya és una de les comunitats amb més joves que deixen els estudis després dels 16 anys

Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona constata que Catalunya és una de les comunitats on hi ha una taxa més alta de joves que deixen els estudis. Així, la Cambra ha volgut donar un toc d'atenció a la societat catalana i a les administracions sobre les carències del sistema educatiu i ha demanat situar la seva millora com a prioritat política i social. També ha reclamat augmentar el pressupost de l'ensenyament públic un 15% anual fins al 2010, per convergir amb els nivells europeus de despesa en aquest àmbit.
Catalunya és una de les comunitats amb més joves que deixen els estudis després dels 16 anys
Informe de la Cambra de Comerç de Barcelona

Catalunya és una de les comunitats amb més joves que deixen els estudis després dels 16 anys

Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona constata que Catalunya és una de les comunitats on hi ha una taxa més alta de joves que deixen els estudis. Així, la Cambra ha volgut donar un toc d'atenció a la societat catalana i a les administracions sobre les carències del sistema educatiu i ha demanat situar la seva millora com a prioritat política i social. També ha reclamat augmentar el pressupost de l'ensenyament públic un 15% anual fins al 2010, per convergir amb els nivells europeus de despesa en aquest àmbit.
A Catalunya no es gasta prou en educació primària, secundària i en formació professional, segons els empresaris. Això fa que els joves arribin al mercat de treball amb una manca de coneixements bàsics que després dificulta la seva formació continuada dins la companyia. Entre les qüestions que els preocupen hi ha l'elevat nivell d'abandonament dels estudis.

El nombre de catalans que segueixen estudiant, per sota de la mitjana espanyola

Segons l'informe de la Cambra de Barcelona, al País Basc més d'un 90% dels joves continuen estudiant un cop finalitzada l'escolarització obligatòria, als 16 anys, i a Madrid i Navarra la proporció també és força elevada. En canvi, a Catalunya, el percentatge baixa fins al 70%, molt per sota de la mitjana espanyola. És la segona taxa més baixa de tot l'Estat. En molts casos, l'atractiu d'un sou supera el dels llibres.

Segons la Cambra calen més diners per aconseguir treballadors més ben formats. Només el 2005, la Cambra xifra en 2.400 milions d'euros els diners que el govern català hauria d'afegir a l'ensenyament públic no universitari per situar-lo a la mitjana europea. Per aconseguir aquest objectiu, la despesa pública per estudiant hauria de créixer cada any un 15% fins que, l'any 2010, se situés en la línia del que gasten països com França, Noruega o Suïssa.

Precisament una de les recomanacions de la Cambra és que s'hauria de doblar el percentatge de població capaç d'expressar-se correctament en anglès.