Catalunya és la segona comunitat, darrere del País Valencià, amb la costa més malmesa
Catalunya és la segona comunitat, darrere del País Valencià, amb la costa més malmesa. És una dada l'informe de Greenpeace, "Destrucción a toda costa 2013", en què per primera vegada es publiquen dades a escala municipal de l'evolució dels principals tipus d'ocupació del sol.
RedaccióActualitzat
Greenpeace presenta el seu informe "Destrucción a toda costa 2013", en què per primera vegada es publiquen dades a escala municipal de l'evolució dels principals tipus d'ocupació del sòl.
En les últimes dues dècades, la costa de l'estat espanyol ha perdut una superfície equivalent a vuit camps de futbol al dia.
Les de casa nostra no surten ben parades. L'informe diu que Catalunya és la segona comunitat, darrere del País Valencià, amb la costa més malmesa. I és què la costa catalana és la segona de l'Estat que està més urbanitzada i que ha preservat menys l'entorn natural.
Entre les platges més ben conservades de Catalunya hi ha Cadaqués, a l'Alt Empordà, o la de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. Les més castigades, en canvi, són Torredembarra, Cubelles, Roda de Berà o Altafulla. De fet, Cubelles és el municipi amb més costa urbanitzada de Catalunya, i el quart de tot l'Estat.
En conjunt, el litoral català és dels més destruïts, com explica la responsable de costes de Greenpeace, Pilar Marcos: "La comunitat autonoma que més sol ha destruït és el País Valencià, amb el 51% de la franja dels primers 500 metres, és a dir, la meitat del seu territori de costa. Després ve Catalunya, amb el 44%, seguida d'Andalusia que ocupa aquest tercer lloc al podi de les comunitats autònomes que més han destruït."
De les dades es desprèn que, malgrat la llei de costes, vigent des del 1989, les comarques de Barcelona presenten una de les costes més destruïdes de totes, de fet, el litoral barceloní és el tercer més fet malbé de l'Estat. Catalunya en general ha malmès més de la meitat de la seva línia de mar. Però, a diferència d'altres autonomies, no és una situació que s'hagi accelerat en els últims anys, sinó que venia de molt abans.
Tot i així, els municipis on més ràpid s'ha destruït en els anys de la bombolla immobiliària són Alella, Sant Pere de Ribes i Sant Vicenç de Montalt. En canvi, els que menys urbanització han patit són Amposta, Deltebre i el Perelló.
Greenpace adverteix que amb la nova llei de costes, aprovada el maig passat, l'evolució en el futur pot ser devastadora.
Virginia Rabal, delegada Greenpeace a Catalunya, explica que "amb la reforma que s'ha fet d'aquesta llei, amb la nova llei de costes, són els municipis els que han de determinar si volen protegir o si volen continuar amb aquest model de destrucció i d'ocupació que tenim ara mateix".
De fet, el govern català ja ha presentat un recurs contra aquesta llei davant el Tribunal Constitucional, i Greenpeace ho farà a l'octubre davant la Unió Europea per vulneració d'onze directives comunitàries.
L'informe també indica que, tot i el context de crisi econòmica, la destrucció de la costa no ha disminuït.
Des de fa més de 13 anys, Greenpeace ha denunciat la destrucció d'un recurs tan preuat i important com és el litoral. Cada any, amb l'elaboració del seu "Destrucción a Toda Costa", l'organització ha analitzat les principals amenaces del litoral.
En les últimes dues dècades, la costa de l'estat espanyol ha perdut una superfície equivalent a vuit camps de futbol al dia.
Les de casa nostra no surten ben parades. L'informe diu que Catalunya és la segona comunitat, darrere del País Valencià, amb la costa més malmesa. I és què la costa catalana és la segona de l'Estat que està més urbanitzada i que ha preservat menys l'entorn natural.
Entre les platges més ben conservades de Catalunya hi ha Cadaqués, a l'Alt Empordà, o la de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. Les més castigades, en canvi, són Torredembarra, Cubelles, Roda de Berà o Altafulla. De fet, Cubelles és el municipi amb més costa urbanitzada de Catalunya, i el quart de tot l'Estat.
En conjunt, el litoral català és dels més destruïts, com explica la responsable de costes de Greenpeace, Pilar Marcos: "La comunitat autonoma que més sol ha destruït és el País Valencià, amb el 51% de la franja dels primers 500 metres, és a dir, la meitat del seu territori de costa. Després ve Catalunya, amb el 44%, seguida d'Andalusia que ocupa aquest tercer lloc al podi de les comunitats autònomes que més han destruït."
De les dades es desprèn que, malgrat la llei de costes, vigent des del 1989, les comarques de Barcelona presenten una de les costes més destruïdes de totes, de fet, el litoral barceloní és el tercer més fet malbé de l'Estat. Catalunya en general ha malmès més de la meitat de la seva línia de mar. Però, a diferència d'altres autonomies, no és una situació que s'hagi accelerat en els últims anys, sinó que venia de molt abans.
Tot i així, els municipis on més ràpid s'ha destruït en els anys de la bombolla immobiliària són Alella, Sant Pere de Ribes i Sant Vicenç de Montalt. En canvi, els que menys urbanització han patit són Amposta, Deltebre i el Perelló.
Greenpace adverteix que amb la nova llei de costes, aprovada el maig passat, l'evolució en el futur pot ser devastadora.
Virginia Rabal, delegada Greenpeace a Catalunya, explica que "amb la reforma que s'ha fet d'aquesta llei, amb la nova llei de costes, són els municipis els que han de determinar si volen protegir o si volen continuar amb aquest model de destrucció i d'ocupació que tenim ara mateix".
De fet, el govern català ja ha presentat un recurs contra aquesta llei davant el Tribunal Constitucional, i Greenpeace ho farà a l'octubre davant la Unió Europea per vulneració d'onze directives comunitàries.
L'informe també indica que, tot i el context de crisi econòmica, la destrucció de la costa no ha disminuït.
Des de fa més de 13 anys, Greenpeace ha denunciat la destrucció d'un recurs tan preuat i important com és el litoral. Cada any, amb l'elaboració del seu "Destrucción a Toda Costa", l'organització ha analitzat les principals amenaces del litoral.
