Catalunya és la segona comunitat autònoma amb major nombre de queixes per la justícia

Catalunya és la segona comunitat autònoma, després de Madrid, que més queixes dels ciutadans ha presentat pel funcionament de la justícia. Tot i que és de les més poblades, Catalunya no està entre les comunitats amb una ràtio de jutges per cada cent mil habitants alta, i és de les més lentes de l'Estat a l'hora de resoldre els casos, amb una mitjana de sis mesos, per sobre de l'espanyola.
Catalunya és la segona comunitat autònoma amb major nombre de queixes per la justícia
Catalunya

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb major nombre de queixes per la justícia

Catalunya és la segona comunitat autònoma, després de Madrid, que més queixes dels ciutadans ha presentat pel funcionament de la justícia. Tot i que és de les més poblades, Catalunya no està entre les comunitats amb una ràtio de jutges per cada cent mil habitants alta, i és de les més lentes de l'Estat a l'hora de resoldre els casos, amb una mitjana de sis mesos, per sobre de l'espanyola.
Actualitzat
Catalunya és la segona comunitat autònoma on s'han presentat més queixes dels ciutadans pel funcionament de la justícia. Aquesta és una de les conclusions d'un informe que ha fet públic el Consell General del Poder Judicial en què es posa de manifest que els jutjats catalans són dels més lents de l'Estat a l'hora de resoldre els casos.

L'any passat es van presentar a Catalunya 1.740 queixes pel funcionament de la justícia, un 13,8% del total de l'Estat. Unes queixes derivades en bona part dels retards. Els tribunals catalans triguen de mitjana més de 6 mesos a resoldre un cas, tot i que l'estudi diu que es resolen més litigis que no pas els que hi entren. La mitjana espanyola no és gaire més afalagadora, cinc mesos i tretze dies.

Unes dades que, segons el president del CGPJ, Francisco José Hernando, ofereixen una radiografia acurada de la justícia al nostre país.

L'informe assenyala també que l'any 2004, a Catalunya es van presentar als tribunals 164 casos per cada 1.000 habitants, una xifra inferior a la mitjana espanyola.