Catalunya encapçala els desnonaments, que creixen per impagament de lloguer

Actualitzat

Els desnonaments per impagament del lloguer han tornat a pujar a Catalunya. De fet, és la comunitat on més puja aquest tipus d'execució.

Ara fa un any, en el mateix període entre l'abril i el juny, 2.342 famílies van ser desnonades per no poder afrontar les quotes del lloguer.
Ara s'han fet públiques les xifres del mateix trimestre d'aquest any i les dades revelen que els desnonaments per impagament del lloguer han pujat un 10%; 2.589 famílies han estat desnonades.

 

 

Al conjunt d'Espanya, el número de desnonaments fets el segon trimestre del 2018 ha augmentat un 1,7% respecte el mateix període de 2017.

Són dades de l'estudi "Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials", del Consell General del Poder Judicial.

Aquest augment té a veure sobretot per l'increment dels desnonaments per impagament de lloguer.

D'abril a juny, van ser en total 10.491, un 61%.

En canvi, els llançaments derivats d'execucions hipotecàries van ser 5.672, el 31%. En aquest cas han disminuït un 8,5%.

Del total i per comunitats, en primer lloc se situa Catalunya, amb 4.170 desnonaments, el 24%, i gairebé dobla la segona comunitat, que va ser Andalusia amb 2.718 desnonaments. La segueixen el País Valencià i Madrid.

Catalunya és, doncs, on hi ha més desnonaments de tot Espanya. Han baixat els desnonaments per impagament de la hipoteca però, en canvi, han pujat, i molt, els originats per impagaments de lloguer.

Lucía Delgado és portaveu PAH Barcelona.

"Des del gener del 2018 fins ara a Catalunya s'han produït 61 desnonaments diaris. Evidentment, aquesta situació no es produiria si la llei 24/2015, que és la llei més garantista en matèria d'emergència habitacional i pobresa energètica, estigués plenament vigent."


Jaime Palomera és portaveu Sindicat de Llogaters.

"No pot ser que tinguem un salari mínim i no tinguem un lloguer màxim. No pot ser que mentre que els salaris s'han estancat en els últims 10 anys ens trobem que els lloguers et poden demanar una pujada d'un 70%."


Amnistia lamenta els desnonaments

Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació per aquestes dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial que mostren l'augment de desnonaments per impagament de lloguers, després de quatre trimestres a la baixa.

Marta Mendiola, responsable d'un treball sobre Drets Econòmics Socials i Cultural a Amnistia Internacional, denuncia que aquests nivells no s'assolien des del 2013.

"La crisi de l'habitatge continua sense resoldre's a Espanya i continua deixant milers de persones desemparades."


Amnistia recorda que aquestes xifres es donen en un moment en què el preu de l'habitatge de lloguer s'ha incrementat de manera alarmant. Mendiola proposa solucions.

"S'han d'incrementar de forma urgent els recursos per augmentar el parc d'habitatges socials i adoptar mesures sobre pisos buits."

"No pot ser que Espanya tingui un número tan elevat d'habitatges buits"

 

La PAH exigeix mesures

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha denunciat que "la bombolla immobiliària ni se n'ha anat ni en té cap pressa." La Plataforma exigeix al govern mesures concretes:

"Que els fons voltor, les socimis, la banca i les grans immobiliàries siguin penalitzats fiscalment per cada casa que mantenen injustificadament desocupada, inflant especulativament la bombolla del lloguer i els preus de compra."

El 17 d'octubre acaba el termini de presentació d'esmenes a la Llei de l'Habitatge de la PAH en què els diferents grups polítics faran saber les seves propostes i projectes.

Les plataformes ciutadanes ja fa temps que demanen una modificació de la llei d'arrendaments urbans perquè els lloguers tornin a ser, com a mínim, de cinc anys, i perquè es puguin limitar les pujades del preu del lloguer.

ARXIVAT A:
Habitatge
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut