Catalunya distribueix 750.000 xeringues l'any entre persones que s'injecten drogues per evitar el contagi de malalties

ACN Barcelona.-L'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va distribuir el 2016 més de 750.000 xeringues estèrils entre les persones que s'injecten drogues per prevenir el contagi de malalties infeccioses (les dades del 2017 s'estan explotant). La distribució es fa en el marc del Programa d'Intercanvi de Xeringues (PIX), que l'ASPCAT, en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, ha desplegat com a estratègia clau d'intervenció per prevenir les malalties infectocontagioses entre persones consumidores de drogues per via injectada. Des del 1993 i fins ara, el PIX s'ha desplegat progressivament arreu del territori i dels 43 punts d'intercanvi de xeringues de l'inici, s'ha passat als 545 actuals. El 70% són farmàcies comunitàries, el 14 % centres d'atenció primària, el 8% serveis de reducció de danys, el 7% centres de tractament de les drogodependències i l'1% centres de Creu Roja o hospitals. El Pla funcional del PIX a les farmàcies comunitàries, que s'ha presentat aquest dimecres als professionals, preveu ampliar en els propers anys els punts d'intercanvi a les zones de tràfic i consum de drogues.

La subdirecció general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, del Departament de Salut, i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha elaborat el pla funcional del PIX a les farmàcies comunitàries amb l'objectiu de facilitar als professionals de farmàcia els recursos necessaris per a la gestió del programa i millorar-ne l'eficàcia.El pla preveu impulsar progressivament l'ampliació de punts d'intercanvi, especialment a les zones obertes de tràfic i consum de drogues, als municipis amb més de cinc usuaris de drogues per via parenteral (injectada) i també a aquelles localitats que tinguin més de 20.000 habitants. Igualment, es volen ampliar els punts d'intercanvi a l'atenció primària, d'acord amb el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, i està previst que el 40% de les àrees bàsiques de salut situades en zones de tràfic i consum disposin de punts d'intercanvi de xeringues el 2020 (la cobertura actual és del 21%).D'altra banda, al llarg del 2018 es definirà un calendari per impartir accions de formació que serveixin per donar suport a la tasca sociosanitària dels professionals de farmàcia en el desenvolupament del PIX. Des de l'inici del PIX, les farmàcies comunitàries han estat un agent clau per garantir l'accés a material higiènic d'injecció i oferir una bona cobertura horària i territorial. En el seu rol com a agents de salut han realitzat una tasca important d'atenció a un col·lectiu que sovint es troba en situació d'exclusió social i no accedeix a la xarxa normalitzada de recursos sociosanitaris.25 anys del Programa d'Intercanvi de XeringuesEl PIX es va iniciar fa més de 25 anys a Barcelona a través del centre Spott, a Ciutat Vella, i a les farmàcies de les zones de l'Alt Penedès i el Garraf com a centres d'intercanvi i distribució del material estèril, per reduir principalment la transmissió del VIH i la posterior incidència de la sida entre persones que s'injectaven heroïna. El programa es va impulsar aleshores a través de la campanya de prevenció 'Surt del rotllo', amb el suport de la Mancomunitat de l'Alt Penedès i Garraf.La implementació a Catalunya del Programa d'Intercanvi de Xeringues i del programa de manteniment amb metadona, conjuntament amb altres estratègies de reducció de danys com les sales de consum supervisat, el treball d'educació al carrer, el diagnòstic precoç de malalties infeccioses i l'educació sanitària, han tingut incidència en la disminució del VIH: del 34,5% el 2008 es va passar al 27,3% el 2015, segons dades del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i la Sida de Catalunya (CEEISCAT). També han contribuït en la prevenció d'altres malalties infectocontagioses com l'hepatitis C -del 74,5% al 65,8% el 2015, segons el CEEISCAT. Aquestes intervencions també han contribuït a la disminució de pràctiques de risc entre les persones que s'injecten drogues i a la millora de les seves condicions sociosanitàries. L'accés a material higiènic, prioritari per prevenir malaltiesUna cobertura territorial i horària àmplia és clau per garantir que les persones que s'injecten drogues utilitzin material nou per a cada consum. L'evidència científica demostra que quantes més xeringues estèrils tingui la persona que s'injecta drogues, menys probabilitat té de fer conductes de risc, com són acceptar o compartir xeringues usades, cassoletes per a la dissolució de la droga i altre material per al consum. Tot i la importància de promoure el retorn del material usat, l'ASPCAT subratlla que la dispensació de material higiènic no ha d'estar condicionada al nombre de xeringues que retorna l'usuari. Organismes internacionals com l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la seva divisió especialitzada en la sida, ONUSIDA, o l'Observatori Europeu de Toxicomanies evidencien que l'accés a material higiènic d'injecció és una mesura prioritària per a la prevenció de malalties infectocontagioses. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou, a l'Estratègia del sector de la salut contra les hepatitis víriques 2016-2021, l'accés a material higiènic per al consum injectat de drogues com a mesura prioritària per a l'eradicació de l'hepatitis C, atesa l'alta prevalença del virus entre les persones que s'injecten drogues.

Anar al contingut