Catalanisme i nazisme, preguntes a l'examen d'Història de la selectivitat

A la prova d'Història de la Filosofia, s'hi ha preguntat per les teories de John Locke i per René Descartes.
Catalanisme i nazisme, preguntes a l'examen d'Història de la selectivitat
Barcelona

Catalanisme i nazisme, preguntes a l'examen d'Història de la selectivitat

A la prova d'Història de la Filosofia, s'hi ha preguntat per les teories de John Locke i per René Descartes.
Redacció
Imatge de Hitler i Franco, junts a Hendaia el 1940, inclosa a la prova.

Imatge de Hitler i Franco, junts a Hendaia el 1940, inclosa a la prova.

El catalanisme catòlic conservador i el nazisme han estat dues de les peguntes de l'examen d'Història de la selectivitat, en la segona jornada de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), a les quals s'han presentat més de 30.000 alumnes catalans.

L'opció A de l'examen l'ha encapçalat un fragment d'un text del 1982 de Josep Torras i Bages que sota el títol "Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català" vincula "el sentiment d'amor al país" a la religió.

A partir d'aquest escrit, l'examen demanava explicar el catalanisme catòlic conservador i citar el seu principal representant. A més, també s'ha demanat citar dos fets principals del catalanisme fins al 1898 i dues causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle XIX.

A continuació, a l'exercici sobre els totalitarismes, es partia d'una fotografia del 1940 de Franco i Hitler junts a Hendaia, i es preguntava sobre les característiques i la política exterior del Franquisme fins al 1945 i també comparar l'oposició al règim durant les etapes del 1939 al 1959 i del 1960 al 1975.

L'examen ha preguntat als alumnes que aspiren a anar a la universitat sobre aquestes qüestions en un context marcat pel procés sobiranista a Catalunya i després que diverses veus des d'Espanya han vinculat l'independentisme amb el nazisme.

Pel que fa a l'opció B de la prova, consistia en l'assassinat el 1923 de l'anarquista Salvador Seguí, conegut com "El Noi de Sucre", a partir d'una publicació de "La Campana de Gràcia"; també hi ha hagut qüestions sobre la Guerra Civil espanyola, centrades en l'afectació que ha  tingut a Catalunya.

Locke i Descartes a la prova de Filosofia

Els estudiants que han optat per fer la prova d'Història de la  Filosofia s'han enfrontat  als pensadors John Locke i René Descartes. Concretament, l'examen ha consistit a respondre preguntes a partir  del text 'Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX' de John Locke, en l'opció A de la prova, i els futurs universitaris han hagut  de definir els conceptes de 'poder legislatiu' i 'estat de guerra'.

Sobre Descartes -opció B-, els alumnes han respost d'acord amb  un fragment de 'Meditacions metafísiques' les teories del filòsof sobre la relació entre el cos i la ment, a partir de frases com 'El que determina que jo sigui jo és la continuïtat de la meva  consciència, no la del meu cos'.

"Ha estat fàcil perquè veníem ben preparades i els temes no eren molt rebuscats perquè eren les principals teories", han opinat dues alumnes a la sortida, la Júlia Elgueta i la Marta Fernández.