Castro qualifica de "provocació" de Londres el cas dels 15 marines britànics detinguts a l'Iran
El líder cubà, Fidel Castro, assenyala que el cas dels militars britànics en aigües jurisdiccionals suposadament de l'Iran "sembla una provocació" per part de Londres. Per Castro es tracta "exactament del mateix cas que el dels anomenats Germans al Rescat", l'organització anticastrista amb seu a Miami (EUA) que el 1996 va donar peu a un conflicte semblant. Aquells fets van culminar amb la famosa llei Helms-Burton, "que viola la sobirania d'altres països", ha tornat a carregar Castro en un article divulgat des de Cuba que previsiblement serà publicat a "Granma". El líder cubà fa vuit mesos que està convalescent d'una malaltia declarada "secret d'estat", però podria tornar aviat al poder.
El nou article de Castro, difós pel centre de premsa internacional dependent de la Cancelleria cubana, també critica la política dels Estats Units i l'ús d'etanol, tal com ja va fer en el text publicat el passat 29 de març. Però potser el més destacat de les noves paraules del líder cubà és la valoració que fa de la crisi entre Londres i Teheran per la detenció de 15 soldats britànics per una suposada violació de les fronteres territorials.
Castro, en un article titulat "La internacionalització del genocidi", es refereix a aquests fets recordant el cas que va enfrontar Cuba amb els Estats Units el 1996. Aleshores, membres dels anomenats Germans al Rescat van violar les ordres del president dels Estats Units, Bill Clinton, i van avançar amb dues avionetes civils sobre aigües de la seva jurisdicció. Per Castro, l'arrest dels soldats britànics és "una provocació exactament igual que la dels anomenats Germans al Rescat". Segons Castro, en aquell cas "l'acció defensiva de Cuba, absolutament legítima, va servir de pretext al govern dels EUA per promulgar la famosa llei Helms-Burton, que viola la sobirania d'altres països". El règim cubà va abatre les dues avionetes dels Germans al Recat el 24 de febrer de 1996 i va provocar un enduriment del bloqueig econòmic i comercial de Washington sobre l'illa.
Castro ha recordat aquella crisi per referir-se a l'actual situació amb l'Iran i ha advertit sobre la possibilitat d'"una nova guerra per assegurar el subministrament de gas i petroli que col·loqui l'espècie humana a punt de l’holocaust total". El líder cubà ha afirmat que si bé és una "tasca relativament fàcil" per als EUA "demolir fins a l’última fàbrica iraniana", "el més difícil pot venir després", si comença una nova guerra contra un altre país musulmà.
L'aparició d'un segon article, dies després del que va aparèixer a finals de març, confirmaria el restabliment de Fidel Castro, allunyat del poder des de fa vuit mesos després, de sotmetre's a una intervenció quirúrgica deguda a una malaltia que mai s'ha donat a conèixer. En les últimes setmanes s'han multiplicat els senyals que apunten a un pròxim retorn de Castro i s'han repetit les declaracions de funcionaris cubans i aliats que parlen de la millora del seu estat de salut.
En l'última fotografia que es va fer pública de Castro convalescent, de mitjans de març, el "comandante" apareixia vestit amb roba esportiva al costat del Nobel Gabriel García Márquez.
