Cartes clares per a la recta final
Amb aquest canvi de govern el president espanyol posa les cartes sobre la taula de cara a la recta final de la legislatura. Intenta donar respostes a sectors molt amplis com els seus electors, els sindicats i l'esquerra, i també al seu propi partit.
D'entrada, Zapatero ha deixat de banda els aspectes més socials del seu govern. Prova d'això és que ha suprimit dos ministeris que són apostes personals seves, el d'Igualtat i el d'Habitatge. Des de La Moncloa asseguren que el president espanyol creu que ara és el moment de mirar a l'economia i deixar les qüestions socials que no siguin urgents per més endavant.
I aquí és on envia un missatge als sindicats i als partits d'esquerra. El nou ministre de Treball, Valeriano Gómez, intentarà reconstruir els acords amb les forces socials de cara a les reformes que vol tirar endavant. A Zapatero no li ha importat que el nou ministre de Treball es manifestés fa 15 dies contra la reforma laboral del seu govern. El missatge és clar: l'esquerra i els sindicats han de saber que hi ha vies d'acord, i per això també ha incorporat al seu govern una històrica dirigent d'Esquerra Unida, Rosa Aguilar.
I la presència de Rubalcaba com a vicepresident primer s'ha de veure més en clau estratègica actual que en clau successòria. Zapatero sap que el final d'ETA pot ser a prop, i que Rubalcaba ha jugat i pot jugar un paper molt important en els nous escenaris que s'obrin. A més té un pes polític i d'autoritat dins del partit, i per això el posa al seu costat i també el sempre candidat Ramon Jáuregui. Un històric dirigent del PSE a qui vol recompensar la seva paciència en els pactes pressupostaris entre el govern i els nacionalistes bascos. A més, tots dos intentaran ser la cara amable del govern després dels problemes de comunicació que ha tingut l'executiu en els últims mesos.
I per acabar, el missatge al partit. El president espanyol fa anys que sent crítiques des de dins del PSOE sobre la feblesa del seu govern. Li recriminen haver apostat més per les polítiques cosmètiques que per la política real. A més el lideratge de Leire Pajín al partit també ha estat molt discutit, per no haver transmès un missatge de partit fort.
Doncs bé, ell mateix ha dit avui que ara hi ha els millors al govern i al partit, on ha situat com a secretari d'Organització Marcel·lí Iglesias. És a dir, fa una concessió al partit però a partir d'aquí els demana que acabin amb les seves crítiques, sovint soterrades, a les seves decisions.
I per concloure, és evident que el PSC perd força dins del govern. Ho justifiquen amb qüestions conjunturals i dient que ara això no és important. Ara bé, ningú hauria posat pegues a la continuïtat d'un segon ministre català a l'executiu.
D'entrada, Zapatero ha deixat de banda els aspectes més socials del seu govern. Prova d'això és que ha suprimit dos ministeris que són apostes personals seves, el d'Igualtat i el d'Habitatge. Des de La Moncloa asseguren que el president espanyol creu que ara és el moment de mirar a l'economia i deixar les qüestions socials que no siguin urgents per més endavant.
I aquí és on envia un missatge als sindicats i als partits d'esquerra. El nou ministre de Treball, Valeriano Gómez, intentarà reconstruir els acords amb les forces socials de cara a les reformes que vol tirar endavant. A Zapatero no li ha importat que el nou ministre de Treball es manifestés fa 15 dies contra la reforma laboral del seu govern. El missatge és clar: l'esquerra i els sindicats han de saber que hi ha vies d'acord, i per això també ha incorporat al seu govern una històrica dirigent d'Esquerra Unida, Rosa Aguilar.
I la presència de Rubalcaba com a vicepresident primer s'ha de veure més en clau estratègica actual que en clau successòria. Zapatero sap que el final d'ETA pot ser a prop, i que Rubalcaba ha jugat i pot jugar un paper molt important en els nous escenaris que s'obrin. A més té un pes polític i d'autoritat dins del partit, i per això el posa al seu costat i també el sempre candidat Ramon Jáuregui. Un històric dirigent del PSE a qui vol recompensar la seva paciència en els pactes pressupostaris entre el govern i els nacionalistes bascos. A més, tots dos intentaran ser la cara amable del govern després dels problemes de comunicació que ha tingut l'executiu en els últims mesos.
I per acabar, el missatge al partit. El president espanyol fa anys que sent crítiques des de dins del PSOE sobre la feblesa del seu govern. Li recriminen haver apostat més per les polítiques cosmètiques que per la política real. A més el lideratge de Leire Pajín al partit també ha estat molt discutit, per no haver transmès un missatge de partit fort.
Doncs bé, ell mateix ha dit avui que ara hi ha els millors al govern i al partit, on ha situat com a secretari d'Organització Marcel·lí Iglesias. És a dir, fa una concessió al partit però a partir d'aquí els demana que acabin amb les seves crítiques, sovint soterrades, a les seves decisions.
I per concloure, és evident que el PSC perd força dins del govern. Ho justifiquen amb qüestions conjunturals i dient que ara això no és important. Ara bé, ningú hauria posat pegues a la continuïtat d'un segon ministre català a l'executiu.
