Carod-Rovira: "Qualsevol pacte, en un primer moment, no provocarà una satisfacció general"

P.- Quins punts del seu programa considerarà irrenunciables a l'hora de plantejar-se un pacte amb el PSC o CiU. I quin preu estarien disposats a pagar per entrar a formar part del govern. C-R.- Per nosaltres hi ha uns requisits bàsics, previs, que són que aquella força amb qui pactem ha d'estar disposada a fer dissabte a la Generalitat, i per tant a una transparència absoluta en les relacions entre l'administració pública i l'empresa privada, i a presentar comptes clars en els pressupostos públics. Per altra banda no subscriurem cap mena d'acord amb una força política o amb un pacte de govern que a nivell de govern de Catalunya o de l'estat comporti la participació del PP. Aquestes són les propostes zero, i a partir d'aquí la resta són el que aconsella el sentit comú. Per tant el canvi del sistema de finançament i el canvi en el sistema legal són dos punts essencials perquè figurin en el programa de govern de les forces polítiques amb qui hipotèticament podem pactar. P.- I a què estan disposats a renunciar? C-R.- Un partit polític no renuncia mai a res. El que hem de tenir clar és que nosaltres ens presentem a les eleccions amb un programa de govern que és el nostre però que per desgràcia encara no podem governar sols. Però es dóna la circumstància que sol no podrà governar ningú, ni ningú serà president de la Generalitat només amb els seus vots. Per tant queda clar que dins del programa de govern que estem fent hi haurà moltes coses que haurem de veure com lliguen o troben elements de coincidència i de complicitat amb altres forces. P.- Maragall o Mas, amb qui creu que seria més factible desenvolupar les seves propostes? C-R.- Amb sinceritat amb cap dels dos, perquè crec que la nostra condició de partit nacional i catalanista ens allunya molt de CiU, i la dimensió d'ERC com un partit d'esquerres i progressista fa que ens trobem molt lluny del PSC. Feliçment ni Mas ni Maragall són per ells sols un projecte polític, sinó que el que s'ha de veure és que hi ha al darrere i per tant fins a quin punt tant un partit com l'altre tindran un marge de maniobra el mateix mes de novembre per decidir lliurement quin és el govern que convé a Catalunya. P.- No té por dels costos electorals que pugui tenir un pacte en un o altre sentit entre els seus propis votants? C-R.- Qualsevol pacte de govern, sigui dels partits conservadors CiU-PSC per conservar el que tenen, sigui un pacte de canvi de debò -que seria un pacte en el qual ERC estaria al govern amb CiU o amb el PSC- en un primer moment, no provocarà una satisfacció general a cap partit polític. Per tant tindrem quatre anys per demostrar, si nosaltres som al govern, que hem fet l'encert adequat en la tria de l'altre soci de govern, i si som a l'oposició tindrem també quatre anys per construir el nostre projecte. Això vol dir que si som a l'oposició serem el primer partit de l'oposició, perquè hauran pactat els altres dos, i per tant si ara dic que vull mig milió de vots veig més possible que mai arribar a un milió de vots d'aquí a quatre anys. P.- Si hi ha pacte es pot repetir la pèrdua de pes polític que ERC va patir després de pactar al govern després de les eleccions del 1980? C-R.- Imagini's per uns instants que sóc president de la Generalitat. Em sembla que seria difícil que això pogués disgustar l'electorat d'ERC. P.- Aquesta podria ser una de les condicions del pacte, que vostè fos president? C-R.- Jo confio que aquesta condició abans del pacte no la posi ningú. Això s'ha de veure. No és igual que ERC superi de molt els 20 escons i els altres s'allunyin força dels 50, que no pas un panorama electoral diferent. Per tant com més passi ERC dels 20 i més els dos grans fins ara s'allunyin dels 50, més marge de maniobra tindrem per fer força i aconseguir els objectius dins el govern.