Carod proposa que els diputats catalans s'uneixin en un "intergrup" per defensar l'Estatut

Carod-Rovira assegura en la carta que la possible rebaixa que l'Estatut pugui patir a Madrid "pot ser afavorida per la integració en diferents grups parlamentaris dels partits catalans que hagin donat suport al text al Parlament". Per això proposa a totes les formacions catalanes "signar un compromís pel qual tots els seus diputats i diputades haurien de funcionar amb la màxima cohesió durant tot el debat parlamentari sobre l'Estatut, per defensar el text aprovat pel Parlament". Segons Carod, aquest funcionament s'hauria d'articular a través d'un "intergrup" dels diputats catalans a Madrid, que tindria vigència durant el debat estatutari. El secretari general d'ERC ha assegurat que aquest compromís s'hauria de prendre després del 14 de març, un cop es conegui la distribució dels 47 diputats catalans. Seria en aquest moment en què "caldria negociar els instruments de direcció de l'esmentat intergrup". Carod-Rovira considera que aquesta seria la garantia que "no passi el que passa sempre, que hi ha uns partits que al Parlament voten una cosa i quan arriben a Madrid en voten una altra", cosa que segons ha dit han fet "reiteradament" el PSC i CiU. El candidat republicà ha explicat que vol recuperar el que va passar durant el debat estaturari dels anys 30, on "els diputats escollits per les circumscripcions catalanes van fer pinya, sota la direcció del partit hegemònic en aquell moment, ERC, i en concret el diputat Lluís Companys". En aquesta línia d'acostar partits, les joventuts d'ERC i d'Eusko Alkartasuna han signat un document conjunt sobre les eleccions del 14 de març. Les dues organitzacions juvenils, JERC i Gazte Abertzaleak, consideren que els vuit anys de govern del PP "han suposat una retallada de llibertats, tant socials com col·lectives, i una regressió significatives en les condicions de vida dels i les joves". Les joventuts han refermat el seu compromís a actuar conjuntament "per la plena llibertat nacional i justícia social a Euskal Herria i als Països Catalans", des dels principis de "democràcia, justícia social i construcció nacional". Amb aquest document, JERC i Gazte Abertzaleak han fet una crida als joves a participar en els comicis "per tal d'aconseguir un marc polític que permeti un clar avanç en la lluita de la sobirania d'Euskal Herria i els Països Catalans". A més, han acordat també desenvolupar un "programa d'acció conjunta" al Congrés en defensa de les condicions de vida dels i les joves bascos i catalans. Les joventuts dels dos partits, també han acordat impulsar reformes en l'ensenyament secundari i universitari, inclosa la "derogació" de lleis com la de Qualitat de l'Ensenyament, la de la Formació Professional o la d'Universitats, així com treballar per "la transferència de les competències de l'Estat en l'àmbit laboral als organismes pertinents dels nostres pobles, per avançar cap un marc de relacions laborals propi d'àmbit basc i català". Altres acords han estat desenvolupar reformes legals per reduir i penalitzar l'especulació urbanística i garantir l'accés a l'habitatge, per garantir l'exercici de tots els drets civils i polítics, i oferir una alternativa "per l'alliberament nacional i social coherent i íntegre que no cometi errors històrics com el PNB i CiU en donar suport a la primera etapa del govern del PP per interessos partidistes". Josep-Lluís Carod-Rovira ha recordat que ERC i EA mantenen "relacions de col·laboració i de coordinació política" des de fa 17 anys, "de manera ininterrompuda des de 1987, quan per primer cop vam anar junts a les eleccions europees". "És lògic que aquest espai de col·laboració el mantinguin les joventuts de cada formació", ha afegit. El document ha estat signat al Parlament de Catalunya pel portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, i el secretari general de Gazte Abertzaleak, Andoni Iturzaeta.