Càritas reclama a les administracions que s'impliquin més per eradicar la pobresa a Catalunya

Els immigrants, les persones grans, els joves i les dones que viuen soles amb fills al seu càrrec són els col·lectius que més atenen a Càritas Diocesana de Barcelona. Aquesta tendència s'ha agreujat els últims anys, i per això Càritas demana que l'administració s'impliqui més perquè no es produeixi una fractura social que podria suposar una hipoteca per a les generacions futures. De fet, els reclama que sigui una qüestió urgent i prioritària. A més de donar un toc d'atenció a les administracions, Càritas revela en el seu informe anual sobre pobresa que a Catalunya no s'han fet grans avenços per eradicar-la.
Càritas reclama a les administracions que s'impliquin més per eradicar la pobresa a Catalunya
Barcelona

Càritas reclama a les administracions que s'impliquin més per eradicar la pobresa a Catalunya

Els immigrants, les persones grans, els joves i les dones que viuen soles amb fills al seu càrrec són els col·lectius que més atenen a Càritas Diocesana de Barcelona. Aquesta tendència s'ha agreujat els últims anys, i per això Càritas demana que l'administració s'impliqui més perquè no es produeixi una fractura social que podria suposar una hipoteca per a les generacions futures. De fet, els reclama que sigui una qüestió urgent i prioritària. A més de donar un toc d'atenció a les administracions, Càritas revela en el seu informe anual sobre pobresa que a Catalunya no s'han fet grans avenços per eradicar-la.
La pobresa i les desigualtats socials no només continuen creixent, sinó que es consoliden. L'any passat Càritas va atendre un 15% més de persones que el 2003. La majoria eren dones estrangeres. Però també augmenten les mares joves i soles que no disposen d'un suport social i familiar i que tenen dos o més fills al seu càrrec.

La precarietat econòmica mantinguda al llarg dels anys és el que porta les persones a viure en situació de pobresa. Durant el 2004, un 53% de les persones ateses per Càritas no disposaven de cap ingrés, un 20% treballaven sense contracte i un 19% vivien de les prestacions socials.

Un altre dels factors d'exclusió, cada vegada més rellevant, és l'accés a l'habitatge. El 52% de les persones que demanen ajuda a Càritas viuen en pisos de lloguer, un 30% ho fa en habitatges rellogats o compartits, un 10% en pisos de propietat i un 5% no disposa de lloc on viure.

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglàs, ha demanat que l'administració s'impliqui més perquè no es produeixi una fractura social que podria suposar una hipoteca per a les generacions futures.

Tot i que Càritas valora positivament la llei de serveis socials que ha d'impulsar el Departament de Benestar i Família i el Pla d'Inclusió aprovat per l'Ajuntament de Barcelona, reclama que s'apliquin de seguida i vagin acompanyats de dotació pressupostària.

El govern central destina un 0,1% del PIB a polítiques socials, mentre que la mitjana de la Unió Europea és quatre vegades superiors.

Segons Càritas, la majoria de persones que atén l'organització tenen dificultats per accedir a l'habitatge, inestabilitat laboral i els recursos que tenen són insuficients per fer front a les necessitats bàsiques. Càritas Diocesana de Barcelona va atendre l'any passat 21.018 persones.