Què fan els cardenals?
Són els denominats "prínceps de l'Església" i ostenten, a la jerarquia de la Santa Seu, el lloc de poder més alt després del papa. De fet, és el mateix papa qui els nomena en un consistori. I ho fa pels seus mèrits, una llarga vida dedicada al sacerdoci, en funció de la situació peculiar que viu una diòcesi o un país, etc.
La seva funció principal és governar l'Església, ja sigui al Vaticà com a responsables de dicasteris o ministeris de l'Església, congregacions diverses, o bé al capdavant de diòcesis importants com a bisbes o arquebisbes. Però a ningú se li escapa que potser la funció més transcendent d'aquests cardenals és la d'elegir un nou pontífex si hi ha una mort i una renúncia, que va ser el cas de Benet XVI.
Aleshores, els membres del Col·legi de Cardenals es reuneixen a la Capella Sixtina per a les deliberacions i votacions. Però no tots. Només els més joves de 80 anys tenen el dret d'assistir a aquest conclave i elegir el nou cap de l'Església catòlica.
Avui, el Col·legi de Cardenals té 220 membres, 116 dels quals són electors i 104 no electors.
El papa Francesc elegeix nous cardenals a mesura que es van morint. Els últims nomenaments responen a un patró prou clar de cara al futur.
Per no aprofundir en la divisió de l'Església, nomena purpurats homes d'un perfil conservador al llindar dels 80 anys, i, per tant, no electors. A la vegada ascendeix al cardenalat personatges més joves, reformistes i en sintonia amb els canvis que proposa.
El papa, a més, vol fer una Església menys centralitzada, i la reforma de la Cúria, que es fa amb els 9 cardenals assessors de la seva confiança, preveu traspassar moltes decisions que ara es prenen des de Roma a les diòcesis, on els laics i les dones tindrien també un paper rellevant.
