Cara a cara amb Rosell
El director i presentador d'"Efectivament" d'Esport3, Lluís Canut, fa balanç de l'entrevista el president del Barça, Sandro Rosell.
Enllaç a altres textos de l'autor
Lluís Canut
Director i presentador del programa "Efectivament" d'Esport3
Després de vuit mesos de silenci sense concedir cap entrevista, Sandro Rosell va ser l'invitat especial d'ahir a l'"Efectivament". A l'actual president del Barça, una persona afable i propera en la distància curta, no li acaba d'agradar gaire això de tancar-se en un plató de televisió per posar-se davant de les càmeres a mantenir un cara a cara en una entrevista a fons. Per això ja li anava el consell dels assessors de comunicació que l'envolten, que li recomanaven apartar-se al màxim dels mitjans per agafar distància del seu antecesor, Joan Laporta, que tan a gust se'l veia envoltat quasi cada dia de càmeres i micròfons.
La veritat és que en Sandro se'n va sortir bé dels quaranta minuts d'interrogatori, en què vàrem fer un recorregut per l'actualitat del moment, començant per la notícia d'última hora de la lesió de Cesc en el partit Arsenal-Stoke City, així com dels temes més conflictius del seu mandat, com la "due diligence", l'assemblea de compromissaris o el patrocini de la Qatar Foundation. Al marge d'aquestes qüestions, Rosell ens va deixar caure alguns titulars, que sempre intentem treure els periodistes: "Guardiola és del Barça de sentiment i Mourinho, un professional del Madrid", "l'Arsenal no ha tingut un comportament moral correcte en el cas de Jon Toral" o "si fos l'editor del diari 'As' sentiria vergonya" van ser algunes de les frases amb més impacte mediàtic. De fet, alguna ja va provocar la immediata resposta desproporcionada de l'anomenada caverna mediàtica, que no admet cap mena de crítica sobre les seves pròpies equivocacions.
És clar que el Barça viu el millor moment dels seus 111 anys d'història i que gestionar des de l'èxit és molt més fàcil, com li ha tocat fins ara a Rosell. Ell n'és plenament conscient, com també reconeix que el grau d'exigència és cada cop més alt, perquè les noves generacions de culers s'han acostumat a només disfrutar de les victòries. El problema serà saber com reaccionaran el dia que es perdi, que taard o d'hora arribarà. I s'haurà de veure si Sandro Rosell és capaç de respondre amb el mateix somriure amable.
La veritat és que en Sandro se'n va sortir bé dels quaranta minuts d'interrogatori, en què vàrem fer un recorregut per l'actualitat del moment, començant per la notícia d'última hora de la lesió de Cesc en el partit Arsenal-Stoke City, així com dels temes més conflictius del seu mandat, com la "due diligence", l'assemblea de compromissaris o el patrocini de la Qatar Foundation. Al marge d'aquestes qüestions, Rosell ens va deixar caure alguns titulars, que sempre intentem treure els periodistes: "Guardiola és del Barça de sentiment i Mourinho, un professional del Madrid", "l'Arsenal no ha tingut un comportament moral correcte en el cas de Jon Toral" o "si fos l'editor del diari 'As' sentiria vergonya" van ser algunes de les frases amb més impacte mediàtic. De fet, alguna ja va provocar la immediata resposta desproporcionada de l'anomenada caverna mediàtica, que no admet cap mena de crítica sobre les seves pròpies equivocacions.
És clar que el Barça viu el millor moment dels seus 111 anys d'història i que gestionar des de l'èxit és molt més fàcil, com li ha tocat fins ara a Rosell. Ell n'és plenament conscient, com també reconeix que el grau d'exigència és cada cop més alt, perquè les noves generacions de culers s'han acostumat a només disfrutar de les victòries. El problema serà saber com reaccionaran el dia que es perdi, que taard o d'hora arribarà. I s'haurà de veure si Sandro Rosell és capaç de respondre amb el mateix somriure amable.
