"Capote", una de les fermes aspirants als Oscars, arriba a les pantalles catalanes

Comèdia i humor, però també erotisme i històries personals és el que hi ha des d'aquest divendres a les cartelleres de cinema. Es presenten dues més de les produccions favorites per als Oscars, pel paper dels seus protagonistes. Una és "Transamerica", la vida d'un transsexual que vol canviar de sexe. L'altre, "Capote", un film sobre la figura de l'home que revolucionaria el periodisme nord-americà.
"Capote", una de les fermes aspirants als Oscars, arriba a les pantalles catalanes
Barcelona

"Capote", una de les fermes aspirants als Oscars, arriba a les pantalles catalanes

Comèdia i humor, però també erotisme i històries personals és el que hi ha des d'aquest divendres a les cartelleres de cinema. Es presenten dues més de les produccions favorites per als Oscars, pel paper dels seus protagonistes. Una és "Transamerica", la vida d'un transsexual que vol canviar de sexe. L'altre, "Capote", un film sobre la figura de l'home que revolucionaria el periodisme nord-americà.
Actualitzat
Simbiosi perfecta, la que aconsegueix Philip Seymour Hoffmann amb el seu personatge, Capote. L'actor, amb cada gest, cada paraula, imitant la veu infantil de l'excèntric i genial escriptor, ha quedat ja identificat amb ell. Un paper que sona a Oscar, en aquesta espècie de biografia que segueix només el procés d'escriptura de la seva obra mestra "A sang freda". Però el film, lluny de magnificar l'escriptor, mostra també la moral de conveniència que el va dur a un èxit literari i periodístic llavors sense precedents.

També a "Transamerica" la veu i la interpretació de la televisiva Felicity Huffman li ha reportat un Globus d'Or, que la situa en una immillorable posició en la cursa dels Oscar. Ella sola sosté tot el pes del film, el d'un personatge transsexual que lluita per la seva dignitat i pel seu somni: una operació de canvi de sexe. L'aparició inesperada d'un fill seu els portarà a travessar mitja Amèrica en aquesta "road movie" que suposa també un emotiu viatge interior.

I si "Transamerica" ha causat polèmica als Estats Units, a Itàlia ja ho ha fet "Melissa P.", una pel·lícula que sembla néixer únicament per aprofitar el filó del best-seller local "Los cien golpes" i l'escàndol que va aixecar la publicació d'aquests diaris íntims en què una adolescent descriu el seu turmentat despertar sexual. Proposta italiana i protagonistes espanyols, amb María Valverde al capdavant, que va haver d'esperar a complir els 18 anys per rodar les escenes més explícites.

I una altra jove promesa, Q'orianka Kilcher, debuta aixecant el vol amb gran solvència de la mà del prestigiós i poc prolífic director Terrence Malick. A "El nuevo mundo", Malick ofereix un nou poema visual, ara amb la història d'amor de fons entre el capità anglès John Smith i Pocahontas. Una visió molt personal de la colonització d'Amèrica per part dels anglesos, la relació entre l'home i la natura i també el xoc de cultures i la inutilitat de la violència.