Canvien la normativa a les illes Medes per fer més flexible l'activitat d'immersió i augmentar la protecció al medi

Canvien la normativa a les illes Medes per fer més flexible l'activitat d'immersió i augmentar la protecció al medi

Canvien la normativa a les illes Medes per fer més flexible l'activitat d'immersió i augmentar la protecció al medi

ACN L'Estartit.-El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tret a informació pública el projecte de decret de modificació del Pla rector d'ús i gestió (PRUG) de la Reserva natural de l'àrea protegida de les illes Medes. El canvi en el document pretén augmentar la protecció al medi i al mateix temps oferir una major flexibilitat a l'activitat d'immersió en funció de la demanda. Concretament, es fixarà un màxim anual d'immersions i un màxim d'operacions simultànies per cada zona d'immersió, eliminant-se així els màxims diaris que estableix l'actual PRUG per zona i pel global de la reserva. El nombre màxim d'immersions es revisarà periòdicament en funció de l'impacte ambiental d'aquesta activitat. A efectes pràctics significa que quedarà controlat igualment l'impacte acumulat que el busseig té als ecosistemes marins amb el total d'immersions a l'any però es podrà satisfer també els dies en què hi hagi una major demanda. Aquest sistema de gestió adaptatiu és fruit dels 8 anys d'aplicació de la normativa que s'ha vist que era massa rígida.

El nou sistema de gestió ajustarà i revisarà periòdicament el nombre màxim d'immersions i de forma específica també de cada zona en funció de l'impacte que provoqui l'activitat en les comunitats biològiques marines. Es farà a través d'una comparativa amb una zona de control, el Medellot, on no es fan immersions. Aquesta nova regulació obligarà a fer un seguiment acurat de l'estat de conservació de l'ecosistema marí allà on es practiquen les activitats de busseig així com a la revisió anual dels màxims d'immersió. Es farà en funció de l'evolució de l'ecosistema, incrementant les immersions als punts on l'evolució del indicadors biològics dels darrers quatre anys hagi estat positiva, mantenint-les on els indicadors es mantinguin estables i reduint-les on es detecti una tendència negativa. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, "s'aposta per la sensibilització, la implicació activa i la coresponsabilitat dels agents del territori, de les empreses i dels submarinistes en la cura del medi". Així per exemple, passarà a ser d'obligació que abans de cada immersió, un guia faci una explicació, anomenada 'ecobriefing', amb recomanacions sobre el comportament subaquàtic respectuós i la fragilitat de les comunitats biològiques que s'observen. Seguidament, s'estableix que com a mínim un guia submarí haurà d'acompanyar els bussejadors per garantir una adequada protecció de l'espai.Altres canvis en la gestió d'activitats Finalment el document introdueix una sèrie de canvis que permeten millorar la gestió de l'activitat alhora que no comporten un risc d'impacte en el medi natural. Així per exemple s'adequa la normativa de la immersió per als menors d'edat dins de la reserva i s'obre la possibilitat de sol·licitar una llicència d'immersió de forma telemàtica. Per altra banda, es permet que una mateixa embarcació pugui transportar clients de més d'una empresa; o l'amarrament simultani d'un màxim de dues embarcacions a les boies. També habilita els passatgers dels vaixells de transport de viatgers i de particulars a banyar-se accedint des de les embarcacions, amb una sèrie de condicions que caldrà complir com a banyistes per evitar l'impacte sobre els fons marí. També es permetran immersions d'apnea. El projecte de decret estarà a informació pública durant 15 dies hàbils. S'ha treballat conjuntament amb els principals actors del territori i els centres d'immersió acreditats per operar a la reserva. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat, es creu que donarà resposta a les demandes i al mateix temps millorarà la protecció i conservació de l'espai. En aquest sentit, el considera "un bon exemple de la filosofia amb la qual afronta la protecció del patrimoni natural, vist com un actiu de desenvolupament local, i que, alhora, requereix de la protecció del recurs".