Cançons de Juan Perro
L'editorial Salto de Página publica un recull de totes les lletres que Juan Perro, l'alter ego de l'antic líder de Radio Futura, Santiago Auserón, ha fet públiques en els seus cinc discos publicats des que es va desfer la banda.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Cervera
Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor
L'editorial Salto de Página és una de les editorials joves que es van crear per mirar de donar sortida a noves veus literàries i per explorar camins que els grans segells no sempre abasten sense deixar de banda noms consagrats i coneguts. En aquesta línia de treball podem destacar autors com Jorge Volpi, Gonzalo Torrente Ballester, Juan Ramón Biedma, Carlos Salem, Emilio Bueso o Jon Bilbao.
Ara també acaba d'intentar amb èxit un nou salt mortal, posant en un mateix sac dos mons que sempre han tingut molts punts de contacte i que han festejat obertament en força ocasions, la música pop i la poesia.
Canciones de Juan Perro és el recull de totes les lletres que Juan Perro, l'alter ego de l'antic líder de Radio Futura, Santiago Auserón ha fet públiques en els seus cinc discos publicats des que es va desfer la banda, una de les més insòlites, famoses i innovadores de la movida madrilenya.
En aquest sentit, Auserón no és només un músic que escriu. Ha estudiat Filosofia a la Complutende de Madrid i a la Vincennes de París i, de fet, les lletres del seu grup ja eren estructures literàries sòlides i molt ben treballades amb històries literàries com a fons. La cursa en solitari l'ha portat a deixar-se acaronar pels ritmes i les sonoritats més tropicals però sense deixar mai de banda el missatge i la profunditat literària i poètica dels seus textos i aquest llibre, plantejat de fet com un poemari i inclòs en la col·lecció de poesia de l'editorial és una bona manera de posar-ho en solfa i de mostrar l'essència de les lletres deslliurades de la música.
Llegits així, com poemes nus, alliberats de tota l'ambientació musical, les lletres d'Auserón agafen una dimensió diferent, es fan més íntimes i exploren els límits del viatge interior sense renunciar, però a l'aspecte lúdic i juganer que demanen algunes de les seves melodies. I si la recerca musical de Juan Perro havia quedat molt clara, aquest llibre serveix també per valorar els camins poètics de l'autor, arrelats en les coples i les lletres populars com a referent del pols inicial de la llengua i les fórmules d'expressió i fent-les avançar endavant per aconseguir un veritable experiment de laboratori pop.
En resum, un llibre insòlit, amb un pròleg de Jenaro Talens que casa pop i poesia i amb un interès que abasta molt més enllà de l'univers concrets dels fans del cantant. Molt recomanable.
Ara també acaba d'intentar amb èxit un nou salt mortal, posant en un mateix sac dos mons que sempre han tingut molts punts de contacte i que han festejat obertament en força ocasions, la música pop i la poesia.
Canciones de Juan Perro és el recull de totes les lletres que Juan Perro, l'alter ego de l'antic líder de Radio Futura, Santiago Auserón ha fet públiques en els seus cinc discos publicats des que es va desfer la banda, una de les més insòlites, famoses i innovadores de la movida madrilenya.
En aquest sentit, Auserón no és només un músic que escriu. Ha estudiat Filosofia a la Complutende de Madrid i a la Vincennes de París i, de fet, les lletres del seu grup ja eren estructures literàries sòlides i molt ben treballades amb històries literàries com a fons. La cursa en solitari l'ha portat a deixar-se acaronar pels ritmes i les sonoritats més tropicals però sense deixar mai de banda el missatge i la profunditat literària i poètica dels seus textos i aquest llibre, plantejat de fet com un poemari i inclòs en la col·lecció de poesia de l'editorial és una bona manera de posar-ho en solfa i de mostrar l'essència de les lletres deslliurades de la música.
Llegits així, com poemes nus, alliberats de tota l'ambientació musical, les lletres d'Auserón agafen una dimensió diferent, es fan més íntimes i exploren els límits del viatge interior sense renunciar, però a l'aspecte lúdic i juganer que demanen algunes de les seves melodies. I si la recerca musical de Juan Perro havia quedat molt clara, aquest llibre serveix també per valorar els camins poètics de l'autor, arrelats en les coples i les lletres populars com a referent del pols inicial de la llengua i les fórmules d'expressió i fent-les avançar endavant per aconseguir un veritable experiment de laboratori pop.
En resum, un llibre insòlit, amb un pròleg de Jenaro Talens que casa pop i poesia i amb un interès que abasta molt més enllà de l'univers concrets dels fans del cantant. Molt recomanable.
