Cameron i Clegg presenten el seu govern com una nova era en la política britànica
Reduir la despesa i el dèficit serà el primer objectiu del nou govern del Regne Unit. El ja primer ministre David Cameron ha dit que buscarà donar al seu país un lideratge estable. Al costat de qui serà el seu número 2, el liberaldemòcrata Nick Clegg, Cameron ha dit en roda de premsa que aprovaran un pressupost d'emergència. Aquest és el final de 13 anys de govern laborista, i l'inici d'un govern a dos.
El nou primer ministre britànic, David Cameron, ha promès una coalició duradora amb els liberaldemòcrates per donar a Regne Unit "el lideratge fort i estable que necessita". En la seva primera roda de premsa conjunta amb el seu soci de govern, Nick Clegg ha assegurat que els dos partits tenen una "agenda compartida" i es preparen a governar per a tota la legislatura. "Fins ara érem rivals, ara som col·legues", ha reblat Clegg.
La prioritat de la coalició serà sanejar, abans de tot, la greu situació econòmica del país. "Cap govern en els temps moderns ha rebut una herència econòmica tan terrible", ha dit Cameron, "i sabem que haurem de prendre decisions difícils". En primer lloc, ha afirmat el primer ministre, s'afrotarà la reducció del dèficit. L'objectiu dels conservadors és retallar la despesa pública per un total de sis mil milions de lliures aquest any.
Les principals carteres estaran a mans dels conservadors. Així, William Hague dirigirà la cartera d'Afers Estrangers; George Osborne, la de Finances; Liam Fox, la de Defensa, i Kenneth Clarke, la de Justícia i la Fiscalia General. La diputada Theresa May és la nova ministra d'Interior. Els liberaldemòcrates tindran sis carteres.
Per arribar fins aquí, conservadors i liberaldemòcrates han mantingut unes maratonianes sessions de negociació en què les dues parts han fet concessions importants.
El que ha cedit Cameron
- Convocatòria d'un referèndum sobre la reforma del sistema electoral. Se sotmetrà els ciutadans al model de "vot alternatiu". Els "tories" podran fer campanya en contra.
- Avançar cap a una Cambra dels Lords elegida completament per sufragi universal.
- El primer ministre renuncia a la seva facultat de convocar eleccions anticipades mentre es mantingui la coalició.
- Renúncia a apujar un 1% la cotització a la Seguretat Social programada pel govern laborista.
- Reducció d'impostos per a les rendes més baixes, amb exempció fiscal per a les primeres 10.000 lliures d'ingressos.
- Es manté el pla d'ajuda fiscal de 150 lliures per a matrimonis i unions civils. Els liberaldemòcrates s'abstindran en la votació dels Comuns.
- Renúncia a elevar el llindar de l'impost de successions al milió de lliures.
- Finançament per a un programa de promoció dels alumnes d'àrees deprimides.
El que ha cedit Clegg
- Renúncia a l'amnistia per als immigrants il·legals.
- Acceptació de la renovació del programa de submarins nuclears, que no volien actualitzar per raons econòmiques.
- Retallada de 6.000 milions de lliures en la despesa pública.
- Renúncia a l'euro en tota la legislatura.
- Celebració d'un referèndum en el cas de noves cessions de competències a la UE.
- Retirada de la proposta per crear un "impost sobre mansions" i propietats de més de 2 milions de lliures.
La prioritat de la coalició serà sanejar, abans de tot, la greu situació econòmica del país. "Cap govern en els temps moderns ha rebut una herència econòmica tan terrible", ha dit Cameron, "i sabem que haurem de prendre decisions difícils". En primer lloc, ha afirmat el primer ministre, s'afrotarà la reducció del dèficit. L'objectiu dels conservadors és retallar la despesa pública per un total de sis mil milions de lliures aquest any.
Les principals carteres estaran a mans dels conservadors. Així, William Hague dirigirà la cartera d'Afers Estrangers; George Osborne, la de Finances; Liam Fox, la de Defensa, i Kenneth Clarke, la de Justícia i la Fiscalia General. La diputada Theresa May és la nova ministra d'Interior. Els liberaldemòcrates tindran sis carteres.
Per arribar fins aquí, conservadors i liberaldemòcrates han mantingut unes maratonianes sessions de negociació en què les dues parts han fet concessions importants.
El que ha cedit Cameron
- Convocatòria d'un referèndum sobre la reforma del sistema electoral. Se sotmetrà els ciutadans al model de "vot alternatiu". Els "tories" podran fer campanya en contra.
- Avançar cap a una Cambra dels Lords elegida completament per sufragi universal.
- El primer ministre renuncia a la seva facultat de convocar eleccions anticipades mentre es mantingui la coalició.
- Renúncia a apujar un 1% la cotització a la Seguretat Social programada pel govern laborista.
- Reducció d'impostos per a les rendes més baixes, amb exempció fiscal per a les primeres 10.000 lliures d'ingressos.
- Es manté el pla d'ajuda fiscal de 150 lliures per a matrimonis i unions civils. Els liberaldemòcrates s'abstindran en la votació dels Comuns.
- Renúncia a elevar el llindar de l'impost de successions al milió de lliures.
- Finançament per a un programa de promoció dels alumnes d'àrees deprimides.
El que ha cedit Clegg
- Renúncia a l'amnistia per als immigrants il·legals.
- Acceptació de la renovació del programa de submarins nuclears, que no volien actualitzar per raons econòmiques.
- Retallada de 6.000 milions de lliures en la despesa pública.
- Renúncia a l'euro en tota la legislatura.
- Celebració d'un referèndum en el cas de noves cessions de competències a la UE.
- Retirada de la proposta per crear un "impost sobre mansions" i propietats de més de 2 milions de lliures.
