CaixaForum exposa 137 obres de William Hogarth, el pintor anglès més important del segle XVIII
El CaixaForum de Barcelona ens ofereix la possibilitat de contemplar les obres de William Hogarth, el pintor anglès més important del segle XVIII, i la seva satírica visió de la societat del seu temps. L'exposició s'havia d'inaugurar el CaixaForum de Madrid, però com que l'edifici no està acabat, s'ha hagut de traslladar inesperadament a la capital catalana.
Si hagués nascut al segle XXI, William Hogarth seria un dels humoristes gràfics més populars de la premsa. Amb el seus gravats i les seves pintures, es va convertir en el millor comentarista del seu temps. Al diaris, als carrers del Londres del XVIII, buscava fets i personatges de totes les classes socials. Els quadres eren l'escenari; els homes i les dones de l'època, els actors d'unes obres vives i teatrals, cròniques fidels de la societat del moment.
L'alta societat, la ridiculitzava per emmirallar-se en els gustos francesos, pels vicis i els costums superficials. La burgesia ascendent, pels matrimonis de conveniència que els permetien guanyar estatus social. Les classes més baixes, per l'alcoholisme i la mandra. Aristòcrates, prostitutes, comerciants o polítics. Ningú s'escapava de la sàtira moralista de Hogarth, observador fi dels contrastos i l'ebullició de la vida urbana londinenca.
Els diaris el publicitaven, els altres pintors l'espiaven al taller per després copiar-lo. Era l'artista més famós de la seva ciutat i l'alta societat pagava autèntiques fortunes per endur-se un de les seves sèries de gravats a casa. Com "L'evolució de la meuca", sis estampes que segueixen el camí errant d'una prostituta, tot un èxit de crítica i vendes.
I, un cop consagrat, va voler anar encara més lluny i demostrar també la seva habilitat pictòrica en el terreny de la pintura històrica i el retrat. Totes les seves cares artístiques han quedat ara recollides en un llarg recorregut per 137 obres, a CaixaForum.
L'alta societat, la ridiculitzava per emmirallar-se en els gustos francesos, pels vicis i els costums superficials. La burgesia ascendent, pels matrimonis de conveniència que els permetien guanyar estatus social. Les classes més baixes, per l'alcoholisme i la mandra. Aristòcrates, prostitutes, comerciants o polítics. Ningú s'escapava de la sàtira moralista de Hogarth, observador fi dels contrastos i l'ebullició de la vida urbana londinenca.
Els diaris el publicitaven, els altres pintors l'espiaven al taller per després copiar-lo. Era l'artista més famós de la seva ciutat i l'alta societat pagava autèntiques fortunes per endur-se un de les seves sèries de gravats a casa. Com "L'evolució de la meuca", sis estampes que segueixen el camí errant d'una prostituta, tot un èxit de crítica i vendes.
I, un cop consagrat, va voler anar encara més lluny i demostrar també la seva habilitat pictòrica en el terreny de la pintura històrica i el retrat. Totes les seves cares artístiques han quedat ara recollides en un llarg recorregut per 137 obres, a CaixaForum.
