Cada català aporta 1.500 euros a l'any que l'Estat no retorna

Gairebé 1.500 euros per català i any. Aquesta és la quantitat que l'Estat no retorna a Catalunya per habitant. Així ho afirma un informe del BBVA que s'ha presentat a Madrid. Segons el BBVA, cada català paga de mitjana en impostos a l'Estat 6.849 euros l'any. D'aquests, l'Estat n'hi retorna 5.359 en forma de serveis, infraestructures, subvencions... O sigui, fent la resta tenim que el dèficit fiscal per català i any és de 1.490 euros. Segons l'estudi, Catalunya seria, juntament amb Madrid i les Illes Balears, una de les comunitats que més contribueixen i que menys reben a canvi.
Cada català aporta 1.500 euros a l'any que l'Estat no retorna
Madrid

Cada català aporta 1.500 euros a l'any que l'Estat no retorna

Gairebé 1.500 euros per català i any. Aquesta és la quantitat que l'Estat no retorna a Catalunya per habitant. Així ho afirma un informe del BBVA que s'ha presentat a Madrid. Segons el BBVA, cada català paga de mitjana en impostos a l'Estat 6.849 euros l'any. D'aquests, l'Estat n'hi retorna 5.359 en forma de serveis, infraestructures, subvencions... O sigui, fent la resta tenim que el dèficit fiscal per català i any és de 1.490 euros. Segons l'estudi, Catalunya seria, juntament amb Madrid i les Illes Balears, una de les comunitats que més contribueixen i que menys reben a canvi.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
L'estudi que ha fet públic el BBVA sobre les balances fiscals és concloent. Cada català dóna a l'Estat gairebé 1.500 euros a l'any que ja no tornen a Catalunya.

Dues metodologies

Les dades de l'informe que ha presentat el BBVA les han elaborat els professors Ramón Barberán, del Departament d'Estructura i Història Econòmica de la Universitat de Saragossa, i Ezequiel Uriel, catedràtic del Departament d'Anàlisi Econòmic de la Universitat de València. Els dos professors formen part del grup d'experts als quals el Ministeri d'Economia va encarregar un estudi l'any passat on es concloïa que hi havia dos metodologies per calcular les balances fiscals. Els dos experts deixen clar que la seva opció per calcular les balances fiscals és l'enfoc de la "càrrega-benefici", mentre que descarten l'altra gran aproximació per obtenir aquestes dades, coneguda com "del flux monetari". En la primera opció es considera que la despesa en determinats serveis o institucions, com el Ministeri de Defensa o tot allò relacionat amb el Ministeri d'Afers Estrangers, s'ha de computar al conjunt dels espanyols i no en funció d'on tenen la seva seu, perquè tots els ciutadans se'n beneficien, visquin on visquin. En canvi, l'altre enfoc sí que té en compte aquest efecte, ja que compta que els funcionaris gasten en un determinat territori i, per tant, aquest acaba sortint-ne beneficiat.

Contribuents i receptors

En qualsevol cas, l'estudi de Barberán i Uriel deixa clar que hi ha set comunitats autònomes que són "contribuents netes": Madrid, Catalunya, les Balears, el País Valencià, la Rioja i l'Aragó. La resta són "beneficiàries netes". Madrid és la comunitat que encapçala el rànquing, ja que és la que té el PIB més alt i, alhora, cada madrileny deixa de rebre 2.077 euros cada any. L'estudi també diu que les comunitats més beneficiades per la solidaritat de les balances són les més pobres, Andalusia i Extremadura. L'Estat torna a cada andalús més de 1.000 euros, mentre que a cada extremeny n'hi retorna gairebé 2.000. Un cas a part és Euskadi, que com que té el concert econòmic té un saldo positiu, i cada basc rep més de 290 euros de l'Estat.

A més, també s'afirma que, tot i que la redistribució no obeeix a cap criteri normatiu, "per a la majoria de les comunitats autonòmiques els desajustos són moderats", ja que les comunitats segueixen mantenint el mateix ordre en relació al PIB abans que després d'aportar recursos a l'Estat. Però aquest no és el cas de Catalunya. Així, mentre que és la tercera comunitat de l'Estat que aporta més recursos, només és la cinquena comunitat per PIB. L'estudi afegeix que el País Valencià presenta un desajustament encara més gran, i passa del vuitè lloc en relació al PIB al quart respecte al seu saldo fiscal.

Els resultats de l'estudi coincideixen amb les dades que ha calculat el Departament d'Economia de la Generalitat. Un estudi fet el 2005 va donar un dèficit per a Catalunya de 8.407 milions, el 6,8% del PIB. Amb l'altra metodologia, la del flux monetari, el dèficit encara va ser més gran, de 11.307 milions d'euros, equivalent al 9,2% del PIB.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS