Bush i Merkel mostren una imatge de fermesa i unitat respecte a l'Iran
Els governs dels Estats Units i Alemanya han volgut oferir al món una imatge de reconciliació diplomàtica entre tots dos. La primera entrevista oficial entre George Bush i la cancellera Angela Merkel a la Casa Blanca ha evidenciat la unitat dels dos mandataris en qüestions clau, com ara la crisi nuclear de l'Iran. Bush ha insistit que el conflicte amb Teheran ha de passar ja a mans del Consell de Seguretat, però sense renunciar mai a la via diplomàtica.
El president dels Estats Units, George Bush, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, tenien previst que la primera presa de contacte fos principalment per passar pàgina a l'etapa de fredes relacions que va marcar el govern de Schröder amb la Casa Blanca. L'agenda política, però, ha vingut marcada per la posició radical del govern iranià respecte al seu programa nuclear i, això, ha pres protagonisme a l'encaixada simbòlica que, certament, ha embastat una nova època entre Berlín i Washington.
Els dos mandataris han donat una imatge d'unitat coincidint a atribuir a la via diplomàtica la resolució del conflicte amb Teheran. Bush i Merkel creuen que ha de ser l'ONU qui trobi la fórmula per acabar amb la crisi nuclear i, tot i que no s'han aventurat a reclamar sancions, tots dos creuen que el trident europeu format pel Regne Unit, França i Alemanya ha d'anar a la una, juntament amb els Estats Units, per aconseguir que el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, es faci enrere en les seves intencions.
El programa del president de l'Iran inclou "la destrucció d'Israel", una amenaça, aquesta, que per Bush i Merkel invalida els arguments que el mateix Ahmadinejad esgrimeix per justificar la represa de les activitats nuclears. Diu que té "finalitats pacífiques".
Passar pàgina sense oblidar
La cimera entre Bush i Merkel ha posat els fonaments per a una era de reconciliació. Angela Merkel ha enumerat alguns objectius comuns, com ara el de posar fre a l'expansió de la Xina quan se sustenta en maniobres il·legals, segons ella. Però Merkel no ha obviat les discrepàncies que encara s'evidencien entre tots dos governs, entre les quals destaquen la guerra a l'Iraq, la lluita contra el terrorisme, la situació a l'Europa de l'Est i els Balcans, així com les relacions transatlàntiques.
Però si un tema ha creat més tensió ha estat el de Guantánamo. La cancellera creu que la base que té empresonats centenars de "combatents enemics" de manera indefinida, sense presentar càrrecs contra ells ni portar-los a judici, s'hauria de tancar. La reacció de l'inquilí de la Casa Blanca ha estat prou eloqüent: "Guantánamo és necessària per protegir els ciutadans nord-americans." D'aquesta manera ha descartat tancar la base mentre continuï l'amenaça terrorista al seu país.
