Bush centra els seus esforços en la situació econòmica després de la guerra a l'Iraq

L'economia nord-americana només va créixer un 1,6% durant el primer trimestre del 2003 i ja fa més d'un any que viu una situació de recessió. El president nord-americà, George W. Bush, ha decidit centrar la seva atenció en l'economia després de l'exitosa campanya militar a l'Iraq i, per això, ha dedicat el seu missatge radiofònic dels dissabtes a defensar el seu pla de retallada d'impostos per fomentar la creació de llocs de treball i a convèncer els membres del Congrés i el Senat perquè no s'hi oposin.
Bush centra els seus esforços en la situació econòmica després de la guerra a l'Iraq
Washington

Bush centra els seus esforços en la situació econòmica després de la guerra a l'Iraq

L'economia nord-americana només va créixer un 1,6% durant el primer trimestre del 2003 i ja fa més d'un any que viu una situació de recessió. El president nord-americà, George W. Bush, ha decidit centrar la seva atenció en l'economia després de l'exitosa campanya militar a l'Iraq i, per això, ha dedicat el seu missatge radiofònic dels dissabtes a defensar el seu pla de retallada d'impostos per fomentar la creació de llocs de treball i a convèncer els membres del Congrés i el Senat perquè no s'hi oposin.
George W. Bush no vol repetir els mateixos errors que el seu pare, que tot i guanyar la Guerra del Golf del 1991 va perdre les eleccions enfront de Bill Clinton per la seva mala gestió econòmica. Per això, s'ha decidit a posar remei a la tocada economia nord-americana, que des de finals del 2001 viu una situació de recessió. El primer pas de Bush ha estat reconèixer, durant el seu tradicional missatge radiofònic dels dissabtes, que l'economia del país no rendeix al seu ple potencial i ha assegurat que la solució és el pla de retallada d'impostos que va presentar el passat mes de gener. El pla de Bush proposava una retallada dels impostos per valor de 726.000 milions de dòlars per tal de crear les condicions necessàries per estimular el creixement econòmic i la creació de nous llocs de treball. L'oposició demòcrata i alguns republicans van fer rebaixar les pretensions del president fins a 550.000 milions, però encara hi ha opositors que reclamen que la retallada de taxes només sigui de 350.000 milions. Consideren que una xifra major posaria en perill els indicadors macroeconòmics del país. El Congrés i el Senat nord-americà tornaran a debatre a partir de dilluns aquesta qüestió.