Brussel·les estudia la suspensió temporal dels acords de Schengen per controlar l'arribada de refugiats

Els ministres de l'Interior de la Unió Europea debaten aquest divendres a Brussel·les si suspenen temporalment els acords de Shengen per tenir més control sobre el flux de refugiats que arriben fins a les fronteres europees.

Alguns estats de la UE, com Alemanya, Àustria i Suècia, ja han introduït controls interns temporals a les seves fronteres per la crisi dels refugiats, una opció que preveu el codi de fronteres de Schengen per a casos excepcionals en què hi hagi una amenaça greu per a la seguretat.

Aquests nous controls no s'haurien d'allargar més de sis mesos. Com a últim recurs, es poden allargar fins a un màxim de dos anys quan es detectin deficiències greus en la gestió de les fronteres exteriors d'algun país membre que posin en perill el funcionament de la lliure circulació dins la Unió Europea.

Pressió sobre Grècia

Els ministres de l'Interior de la UE tornaran a insistir en la necessitat que Grècia reforci el control a les seves fronteres. En la reunió d'aquest divendres a Brussel·les, hi ha sobre la taula la concessió de possibles ajudes a Grècia per mirar de contenir l'arribada massiva de refugiats.

La Comissió Europea ha suggerit a Grècia que adopti mesures addicionals que frenin el flux migratori, com ara el desplegament d'equips europeus de guàrdia fronterera. Una mesura que Atenes rebutjava inicialment, perquè considera que és una ingerència dels socis europeus, però que ha acabat acceptant.

Els ministres de l'interior europeus tampoc descarten la possibilitat de reintroduir controls a les fronteres de la Unió, fins a dos anys; és a dir, desvirtuar Schengen i la lliure circulació de persones.

Si l'arribada de refugiats es manté, queda clar que més d'un país es plantejarà solucions dràstiques.  

Passar de Grècia a Macedònia

Aquesta matinada la policia grega intentava calmar els ànims dels que s'esperen per poder sortir de Grècia i entrar a Macedònia. Aquest país, seguint les directrius europees, només deixa passar els refugiats que vénen de Síria, l'Iraq i l'Afganistan.

Però nega l'entrada als d'altres països, als quals Brussel·les considera immigrants econòmics. Els rebutjats han bloquejat el pas als sirians, iraquians i afganesos, fet que ha provocat baralles.

Al final, la policia ha aconseguit que deixessin passar tres-cents refugiats, especialment famílies. Després, la frontera s'ha tornat a tancar.

Referèndum danès

En aquest escenari, els danesos han rebutjat una major integració en la Unió Europea. El 53 per cent dels ciutadans de Dinamarca han votat en contra d'una proposta que volia eliminar algunes de les excepcions en matèria de justícia i afers interns que el país va obtenir l'any 1992.

Des de llavors, i gràcies a unes condicions especials, Dinamarca manté la sobirania plena en qüestions migratòries i no té l'obligació d'assumir quotes de refugiats imposades des de Brussel·les. Aquesta situació continuarà igual.