Brussel·les dóna dues versions diferents de la resposta de Juncker sobre la independència de Catalunya

La portaveu de la Comissió Europea, Natasha Bertaud, ha confirmat que la versió curta, l'anglesa, és la correcta
Brussel·les dóna dues versions diferents de la resposta de Juncker sobre la independència de Catalunya
Brussel·les

Brussel·les dóna dues versions diferents de la resposta de Juncker sobre la independència de Catalunya

La portaveu de la Comissió Europea, Natasha Bertaud, ha confirmat que la versió curta, l'anglesa, és la correcta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Dualitat de versions d'una resposta oficial de la Comissió Europea sobre la independència de Catalunya. L'eurodiputat del PP Santiago Fisas va preguntar al president de la institució, Jean Claude Juncker, sobre la posició de la Comissió davant d'una hipotètica declaració unilateral d'independència.

El text, fet públic per l'oficina de Fisas, era força explícit i descartava la validesa d'una eventual declaració unilateral.

La resposta comunitària assegurava que "una decisió d'un parlament autonòmic contrària a la constitució" no pot afectar "la determinació del territori d'un estat membre" i que la UE ha de "respectar les funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen com a objectiu garantir la seva integritat territorial".  

Aquest dimecres s'ha publicat la versió en anglès, més curta, que no fa cap referència directa als efectes d'una declaració d'independència, tot i que deixa clar que la posició de la Comissió és la mateixa.

 

La portaveu de la Comissió Europea, Natasha Bertaud, ha confirmat que la versió curta, l'anglesa, és la correcta.

"La versió anglesa és l'acordada pel president Juncker"

Bertaud ha recordat que el posicionament oficial general de la CE en relació a una hipotètica independència de part d'un territori d'un estat membre segueix sent el mateix que va indicar Romano Prodi el 2004: que el nou estat deixaria de formar part de la UE. Brussel·les, però, sempre ha afegit que li cal un escenari precís per valorar què passaria en el cas concret de Catalunya o Escòcia.

Totes dues respostes s'han eliminat, per ara, de la pàgina web de la Comissió i del Parlament Europeu. La CE està investigant perquè la versió en castellà era diferent.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS